Ja tenim aquí la segona edició dels Concerts de Tornada! Entre el 23 d'agost i el 6 de setembre passaran per Bordils Joan Reig, Marcel Lázara i Júlia Arrey i Pau Alabajos. Us ho perdreu? Per anar obrint boca us hem volgut recollir deu cançons que serveixen per explicar la trajectòria dels diferents protagonistes del festival.
Tot i que el pes compositiu d'Els Pets sempre ha recaigut en Lluís Gavaldà, Joan Reig també hi ha fet contribucions destacables. "S'ha acabat", un dels clàssics en el repertori dels de Constantí, n'és una d'elles.
Una altra de les aportacions imprescindibles de Joan Reig a la discografia d'Els Pets és, sens dubte, "El poble sota el barret de fum", una cançó dedicada al seu poble que, des del primer moment, es va guanyar l'acceptació dels seguidors de la banda.
Paral·lelament a la trajectòria amb Els Pets, Joan Reig va començar l'any 2009 la seva primera aventura personal al capdavant de Refugi. El músic canviava la bateria per la veu per homenatjar els clàssics de la nova cançó. "Jo vinc d'un silenci", de Raimon, era una de les cançons que no podia faltar al repertori.
Després de 30 anys als escenaris, Joan Reig ha decidit, enguany, iniciar la seva carrera en solitari amb un primer disc de temes propis. "La culpa" és la cançó que obre el treball i el primer senzill que en va publicar.
Durant més de 5 anys, Marcel Lázara va ser una de les principals cares visibles de Txarango. N'era el fundador, guitarrista i veu, a més d'aportar-hi bona part de les composicions. A més, era el protagonista d'un dels moments més emotius de cada concert gràcies a la interpretació final i en solitari de l'emblemàtica "La dansa del vestit".
Després de deixar la banda, Marcel Lázara va decidir emprendre una nova aventura musical, fruit d'un viatge de dos anys en bicicleta pel Brasil. Ho feia acompanyat de Júlia Arrey i es presentava en societat amb "Sabor mestizo".
El primer disc de Marcel i Júlia es converteix en un diari de la seva aventura, explicada amb sinceritat i tendresa. "Viure és compartir" n'és un dels millors exemples i una de les cançons que millor defineix el seu nou projecte.
Pau Alabajos és un dels cantautors protesta més representatius del s.XXI. Un refernt dins i fora el País Valencià gràcies a cançons com "Utòpics, idealistes, ingenus", convertida en himne de la Primavera Valenciana.
No tot en Pau Alabajos és cançó protesta. El músic sap combinar millor que ningú cançons d'amor i de guerra, unint lluita i compromís social amb temàtiques íntimes i personals. "Inventari" representa millor que cap altra aquesta segona faceta.
Vicent Andrés Estallés sempre ha estat una de les influències més importants en la trajectòria de Pau Alabajos. És per això que aquesta primavera el cantant va voler dedicar tot un disc a l'obra del gran poeta de Burjassot. I, evidentment, no hi podia faltar la musicació d'un dels seus poemes més reconeguts.