Acampada Jove

Només havia passat un any des de l’Acampada Jove 2017, però per les joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, organitzadores del festival, semblava que hagués passat molt més. Per començar, les sigles de les JERC ja són història i per primera vegada a l’Acampada Jove lluïa el nom de Jovent Republicà, la nova denominació de l’organització juvenil. Oriol Junqueras, president del partit, no era a l’Acampada per primera vegada des que ocupa el càrrec, i és que el màxim mandatari republicà és tancat a la presó des de fa gairebé nou mesos. Tampoc hi era la secretària nacional, Marta Rovira, exiliada a Suïssa des del mes de març, ni els consellers de l’últim govern català, majoritàriament empresonats o exiliats.

Així, en el panorama polític més complex dels últims anys, arribava la vint-i-tresena edició de l’Acampada Jove, un festival que barreja música, festa, política i reivindicació. Els presos i exiliats, però, van ser ben presents al festival. Una il·lustració de Jordi Calvís els recordava en una de les lones verticals del lateral de l’escenari principal, mentre que les fotografies de Marc Puig els feien presents a l’Espai República, un dels espais més renovats d’enguany. Durant els concerts, van ser constants les mostres de suport als represaliats, tan des de dalt com des de baix de l’escenari, amb crits de “Llibertat presos polítics”, pancartes i tota mena de referències.

Musicalment, l’Acampada Jove tornava a apostar per un dels cartells festius més potents de l’estiu, amb grups com Txarango, La Raíz, Els Catarres o Talco. Precisament els italians van oferir una de les frases que millor serveix com a resum de l‘Acampada Jove: 'con tanto polvo casi no se ve nada, solo se intuye una bandera catalana y un panda'. Tres elements essencials del festival: la pols, les estelades i, enguany, un peluix de panda entre el públic, que rellevava el gat o el cavall que s’havien deixat veure en edicions d’altres anys.

La pols és una de les característiques principals -i més odiades pel públic- de l’Acampada, i ni la pluja ni l’aigua que hi va tirar l’organització van poder evitar que la sorra s’aixequés en els concerts més multitudinaris. “La polseguera creix i creix”, que cantaven La Gossa Sorda. De fet, una de les maneres de classificar l’èxit dels grups a l’Acampada Jove podria perfectament ser el nivell de pols que s’aixeca durant les seves actuacions. En aquest humil “examen de la pols”, Txarango i La Raíz, els dos caps de cartell i, com no podia ser d’altra manera, els dos concerts més multitudinaris, van treure un 10 en la primera nit del festival.

Auxili, amb un estil més tranquil, no va poder entrar al rànquing tot i aglutinar una gran quantitat de seguidors. La primera nit es tancaria a l’escenari principal amb el reggaeton combatiu de Tremenda Jauría. L’endemà, la carpa Tío Canya obria poc poblada amb els concerts de Sense Sal i Germà Negre, però l’escenari principal tornaria a aglutinar gran quantitat de públic.

I si algú és expert en això d’aixecar pols a Catalunya, aquests són Ebri Knight. Amb un dels directes més potents del país, els pogos de dimensions estratosfèriques i les desenes -o centenars- de bengales van ser la targeta de presentació dels maresmencs, que van oferir la seva millor versió a Montblanc i van tornar a conquerir un escenari que els és propici, demostrant que, si d’aixecar pols es tracta, ningú millor que ells per aconseguir-ho.   

Abans seu, els havien preparat el terreny -mai més ben dit- Els Catarres, amb un directe que segueix entusiasmant el públic adolescent, i Xavi Sarrià, que tot i no aconseguir captar l'atenció de la gent més jove -públic majoritari del festival-, va fer embogir els ex seguidors d’Obrint Pas. L’ex líder de la banda valenciana va acabar el concert, per petició expressa del públic, amb una versió de “La Flama” més lenta de l’habitual i cantada a ple pulmó pels seus seguidors.

Per l’ultima nit quedarien dos dels fenòmens del moment, Doctor Prats i Buhos, juntament amb els italians Talco, que reconeixien la importància que ha tingut Catalunya en la seva trajectòria, i les tarragonines Roba Estesa. A la carpa, Koers havien posat a la tarda l’accent lleidatà a l’Acampada, amb el concert més multitudinari a l’escenari secundari. La carpa Tio Canya, però, no era enguany l’únic espai on es feien concerts de més petit format. En una de les novetats d’enguany, l’Acampada Jove apostava per potenciar les activitats durant tot el dia amb concerts matinals a l’anomenat Espai República.

Suu -dijous-, Marcel i Júlia -divendres- i Gemma Humet -dissabte- van ser els encarregats d’estrenar una de les apostes de l’organització, que no va aconseguir comptar amb el suport majoritari del públic. Les altíssimes temperatures dels matins a Montblanc provoquen que els milers de joves acampats es distribueixin pel poble en busca d’ombres per dormir, i poca gent va optar per l’opció dels concerts matinals. Tot i això, l’aposta és interessant i obre l’Acampada Jove a estils més diversos dels de grans concerts nocturns. El poble també és partícip del festival, i, a més d’acollir la festa durant tres dies, espais com l’Església o la plaça Major acullen alguns dels actes del festival que s’allunyen dels grans concerts.