Arnau Griso

“Si Arnau y Griso no se han acabado toda la cerveza, deben estar a punto de empezar”. Una veu en off extreta d’un traductor automàtic donava la benvinguda al concert amb gairebé una hora de retard i el duet de Sant Cugat començava a repartir bonrotllisme a La Mirona de Salt. Arnau Griso arribaven a terres gironines per presentar el seu primer disc, Revolución bananera (Sony Music, 2018), que els ha portat directament als llocs més alts de les llistes de reproduccions.

El concert començava amb “Para que el mundo lo vea”, un dels temes que els ha llençat a l’èxit i els barcelonins de seguida es posaven el públic a la butxaca assegurant que la meitat del disc s’havia composat a Girona: “Ens passem mitja vida aquí”.

Un cop s’havien guanyat el públic, però, Arnau Blanch i Eric Griso es veien obligats a disculpar-se irònicament per la ressaca que acumulaven del dia anterior: “Normalment som respectuosos amb el segon concert i el primer dia no sortim de festa, però ahir tocàvem a casa i no ho vam poder evitar”, asseguraven entre somriures durant el transcurs del concert.

Tot i així, la ressaca dels músics no va ressentir l’espectacle i la revolució bananera va portar a les comarques gironines el bon rotllo que prometia. Entre temes propis com “La casa de tothom”, “Ser y estar” o “Te lo juro”, els barcelonins van introduir versions de Calle 13 i Maldita Nerea “per assegurar que el concert tingui alguna cançó bona”, però també per allargar un espectacle que només amb els dotze temes del disc els quedaria massa curt.

Després de pràcticament una hora de concert, Arnau Griso encara es guardaven alguns dels seus grans hits per encarar la recta final i “Desamortil” i “Es gratis” van animar el públic abans dels bisos, que els barcelonins ho qualifiquen com “aquesta merda que fa tothom... i nosaltres també”. Ja en els últims compassos del concert, el públic tenia clar quin tema volien escoltar abans de marxar i van ser els propis espectadors els que van entonar els primers versos de “Sexo”.

I ara sí, després de gairebé una hora i mitja de concert, els barcelonins s’acomiadaven de la sala assegurant que tornarien a Girona. Abans de marxar, Arnau Blanch va prometre que després del concert es quedarien de festa i es van acomiadar amb un “Autoextinción” cantat des del mig del públic. Ni el retard inicial ni la ressaca dels cantants, doncs, van poder evitar que el bon rotllo s’apoderés de La Mirona.