Barna'n'roll
Retorn explosiu de The Offspring a Barcelona
Després de 10 anys sense actuar a Barcelona, The Offspring tornaven a la capital catalana de la mà del Barna'n'roll per encapçalar un cartell que quedava totalment eclipsat per la presència d'aquesta icònica banda de punk californiana. Al Poble Espanyol, l'activitat començava ja a mitja tarda, amb dues bandes en creixement de la cada vegada més rica escena punk catalana (Panellet i Blowfuse) i seguia amb noms prou reconeguts del gènere com els suecs The Babbon Show i els canadencs Propagandhi, així com la banda d'ska italiana Talco, però era el concert de Offspring el que realment feia encendre el festival.
Cecilia Boström, cantant de Babbon Show, hi posava tot el que estava al seu abast, amb una força escènica i comunicativa imponent i una energia desbordant sobre l'escenari. També Talco ens regalaven un concert explosiu, de poc més de 45 minuts, però amb pràcticament tots els hits, ideal per fer embogir qualsevol audiència. Propagandhi, per la seva banda, abrandaven les crides antifeixistes al llarg d'un concert intens i les dues bandes catalanes demostraven que el talent local també pot tenir lloc sense desentonar en un festival de l'alçada del Barna'n'roll. Però no ens enganyem, la gent havia vingut a sentir Offspring, i tot allò que passés abans, era un simple preàmbul. Un petit passatemps abans del moment veritablement esperat.
Començava a tronar la bateria. S'hi afegia la guitarra. Dexter Holland prenia el micròfon i les més de 5.000 persones que havien contribuït a penjar el cartell d'entrades exhaurides esclataven amb "Americana". Offspring no s'estaven per experiments. Havien vingut a incendiar el festival i ho feien amb la fórmula més eficient possible: explorant absolutament tots els hits sense aturador. "All I want", "Come out and play", "It won't get better", "Want you bad"... El públic corejava cada cançó i el concert prenia un sentit èpic que anava a més a cada segon.
Acompanyats per un muntatge lumínic d'altura, la banda lluïa un bon estat físic, amb un Noodles especialment comunicatiu. Enmig del concert, un petit stop per recordar el clàssic d'AC/DC "Whole lotta Rosie"; abans de tornar al curs habitual amb "Bad habit". També ens sorprenien amb una versió intimista de "Gone away", interpretada en solitari per Holland en un piano de cua que havia aparegut enmig de l'escenari, juntament amb unes espelmes que envoltaven aquest 'acustic set'.
Per la recta final es guardaven l'artilleria pesant. Mentre els tècnics s'enduien el piano, desenes de pilotes inflables començaven a volar per sobre els caps i "Why don't you get a job" esclatava com una bomba de rellotgeria. Pulsacions al límit per gaudir d'una traca de hits que seguia amb "(Can't get my) head around you", "Pretty fly (for a white guy)" i "The kids aren't alright". I dues últimes explosions a mode de bis: la imprescindible "You're gonna go far, Kid", i una celebradíssima "Self esteem". The Offspring tornaven a incendiar Barcelona i nosaltres només podíem desitjar no haver d'esperar una altra dècada per repetir-ho.
