Barraques de Girona
Desafiant el mal temps
El primer divendres de Fires és un d'aquells dies especials a la ciutat de Girona. Possiblement sigui l'únic dia a l'any que la ciutat queda col·lapsada pels propis gironins, i no per turistes atrets pel Temps de Flors o l'activitat turística de torn. Els carrers s'inunden de gent, esperant el pregó, estrenant les atraccions de la Devesa o, simplement, passejant Rambla amunt i Rambla avall. I, sí, abans de tornar cap a casa, qui més qui menys s'acaba deixant caure per la Copa.
Allà ens esperen Els Catarres, amb la seva col·lecció d'èxits i aquell bonrollisme tant característic de la banda que de seguida s'apoderava de les barraques en el tret de sortida d'una programació musical més variada i atrevida que altres anys i amb forta presència femenina. La primera nit ja n'era tot un exemple amb el rap feminista de Pupil·les i unes Roba Estesa que van haver de combatre una pluja cada vegada més intensa a mesura que avançava la nit.
Diu la tradició que Fires de Girona cada any té un cap de setmana de calor i un de fred. Aquest any, però, la calor no ens ha arribat. Si divendres era la pluja, dissabte s'hi sumava una fred intensa que deixava les barraques semi desèrtiques en una nit de marcat caràcter punk amb els locals Roko Banana, els incombustibles Eina i els barcelonins Blowfuse.
El primer cap de setmana de Fires el tancaven Obeses i uns sorprenentment debutants a Barraques. I és que per estrany que sembli, mai abans Els Amics de les Arts s'havien enfilat a l'escenari de la Copa. Però bé, tot té una primera vegada, i la seva era en un concert de final de gira gèlid en què la connexió entre músics i públic no acabava de funcionar amb la facilitat habitual.
I així arribàvem a un segon cap de setmana de contrastos en què en una mateixa nit podíem passar de la fanfare amb so de cobla de Biblats, al reggae jamaicà d'uns Doctor Calypso immersos en una gira de comiat eterna. I, entremig, soul, jazz i més ritmes jamaicans de la mà de The Gramophones Allstars. Una nit peculiar, novament marcada per la pluja. Problemes de tenir la festa major a finals d'octubre.
La recta final de barraques ens deixava també la tradicional nit electrònica del dijous, enguany amb l'aclamada DJ francesa Miss Kittin, preludi d'una nova jornada d'eclecticisme amb els sorprenents The Babbon Show com a grans protagonistes. Els suecs arribaven a Girona de rebot, suplint la baixa de La Phaze, però esdevenien una de les grans revelacions de Fires amb una enèrgica descàrrega punk i una frontwoman, Cecilia Boström, absolutament entregada. Temps també pel rap de la terra de Sr Oca i uns Auxili que tenien el repte complicat de mantenir el ritme després del directe trepidant de la banda liderada per Boström.
Ja dissabte, final de festa reivindicatiu amb uns dels grans referents de l'escena combativa espanyola, La M.O.D.A., que demostraven trobar-se en un moment dolç convocant una bona xifra de públic i regalant-nos un directe de tirada èpica. Una èpica que també abocava Xavi Sarrià, un habitual a l'escenari de la Copa. Amb Obrint Pas hi havia protagonitzat concerts memorables -i possiblement alguns dels més multitudinaris de les últimes dècades- i enguany hi debutava en solitari amb menys públic però mantenint-se com un valor segur. Un final immillorable per unes barraques aigualides que han congregat, en total, 55.000 persones al llarg de set dies de concerts.
