Benjamine Clementine

Un piano de cua donava la benvinguda a l’artista i amb les llums closes començava l’actuació amb una figura asseguda al seu costat, al teclat. Les notes van anar desfilant i, al encendre’s els llums, deixaren veure ombres de siluetes arreu de tot l’escenari, desemmascarant un exèrcit de maniquís que es confonien amb mateixos els artistes.

El públic rebia amb aplaudiments a la ja figura de culte, que va passar de la pobresa a l’èxit en temps rècord, convertint-se en músic de referència de molts artistes. Pioner en estil experimental avantguardista, tant musical com escènic, Benjamin Clementine és considerat un referent del gènere contemporani, remarcant l’encant del seu perfil excèntric. Ens toca cançons del seu últim treball I tell a Fly (RAK Studios, 2017), com també del més famós At least for Now (RAK Studios, 2015), intercalant les parts solitàries i lentes, i afegint altres instruments en els preludis de les parts més estridents.

En mig de l’actuació, entre melodies calmades, tota la banda es posa dempeus i va desmuntant els maniquís que deixen caure a terra sense contemplacions; fent contrast entre la calma musical i la fredor escènica amb què anaven desfent tot l’escenari, com si donessin ja per acabada l’actuació. Molt més que un simple concert amb accent britànic, Benjamine Clementine ens presenta una experiència, fent cantar al públic i introduint matisos propis als seus temes més minimalistes.