Berri Txarrak

Hi ha concerts en què, ja abans de començar, alguna cosa plana en l'ambient i ens indica que ens espera una nit memorable. Un sold out amb setmanes d'antelació; un públic ansiós que omple la sala gairebé des de l'obertura de portes, càntics i crits que inunden La Mirona abans que la banda faci acte de presència. Girona rebia un dels últims concerts de Berri Txarrak i la sala respirava l'ambient de les grans ocasions.

Panellet, una de les grans apostes del punk català, s'encarregaven de fer més curta l'espera abans que el trio basc assaltés l'escenari i desfermés la bogeria més absoluta. 'Bona nit Salt! Som Berri Txarrak i això es diu "Beude"' exclamava en un perfecte català Gorka Urbizu. Començava així un concert dels que costa oblidar. El públic cridava, saltava i vibrava amb cada cançó i en corejava les lletres com si, de sobte, ens haguéssim traslladat al cor d'Euskal Herria. No hi faltaven els crits 'Altsasukoak askatu', que el cantant aprofitava per recordar l'emotiu concert que havien ofert a la ciutat pocs dies enrere.

Dalt l'escenari, la banda desbordava energia amb un directe trepidant i convertia La Mirona en una olla a pressió. Rock en majúscules, sense treva ni descans i alliberat de qualsevol artifici. Berri és una d'aquelles bandes que necessita poc per omplir l'escenari. D'aquells grups autèntics que en fa prou amb una guitarra, un baix i una bateria per fer embogir 1.800 persones. O les que calgui.

Els colpejaven amb un hit darrere l'altre, durant prop de dues hores. Un temps que es feia curt per més d'un, però que era suficient per demostrar-nos que els navarresos són, sens dubte, una de les bandes de rock més en forma de l'escena estatal i que el seu comiat deixarà un buit difícil de cobrir.