Bioritme

Passes, passes i més passes. Envoltats de pins i de muntanyes rocoses, centenars de joves i no tan joves caminaven sense aturar-se en direcció al Pantà de Sau. El sol no mostrava símptomes de voler amagar-se i les ombres que les fulles dels arbres regalaven eren rebudes amb els braços oberts per tots els aventurers. Les motxilles anaven ben carregades. Menjar, beguda, roba i, sobretot, una tenda de campanya i tots els estris necessaris per a sobreviure els quatre dies de festival que anava a oferir el Bioritme.

Amb totes les entrades exhaurides, 4.700 persones van poder gaudir aquest any d’un dels festivals més esperats de Catalunya. La setena edició del Bioritme, la cinquena localitzada al Pantà de Sau, tornava, un any més, amb un cartell ple d’artistes de renom nacional preparats per a fer embogir els assistents. No obstant això, el Bioritme és molt més que aquesta suma de grans concerts. Els ingredients amb els quals el festival és cuinat van més enllà de l’espectacle musical. Activitats, esport, naturalesa, consciència mediambiental i, per sobre de tot, les petites grans històries que s’hi viuen fan del Bioritme un festival únic.

Dijous 22 d’agost

Mentre grups de voluntaris organitzaven les diferents zones d’acampada, un conjunt de nois i noies començava a plantar les seves tendes. Entre piqueta i error, parlaven de les diferents activitats a fer i mostraven les seves diferents expectatives respecte la gran varietat de concerts. Alguns d’ells havien vingut al festival atrets per la música, d’altres es mostraven entusiasmats amb la localització i alguns ja havien viscut edicions anteriors i simplement volien repetir l’experiència. Mentrestant, el paisatge local s’anava convertint de mica en mica en un variat quadre de diferents tendes de colors, cadires, taules i gent amb ganes de passar-ho bé.

Aquella mateixa tarda ja hi havia un munt d’activitats per a fer. D’una banda, a un dels petits escenaris repartits per la zona, es va poder gaudir de l’íntim concert que van dur a terme Ketekalles amb una sort de flamenc i rap feminista que va enamorar el públic. D’altra banda, però no molt lluny del concert, es podien realitzar classes d’acroioga o gaudir de l’àrea ‘Biocirkus’ on hi havia disponibles desenes d’objectes de circ per a passar l’estona. El mateix grup de joves d’abans no seia molt lluny d’allà i feia volar el temps jugant a cartes. L’ambient brillava per la gran quantitat de riures que s’escoltaven.

Els concerts de l’escenari principal començaven cada dia a les 21.00 i finalitzaven a les 6.00. Els primers a pujar-hi van ser els rapers d’Homes Llúdriga. El grup barceloní va ser l’encarregat de cridar el públic per primera vegada i va permetre al festival experimentar el primer tast de música combativa gràcies al seu rap amb consciència social.

A continuació, les noies de Tribade van fer saltar al públic sent el primer grup de l’escenari Bioritme -l’escenari principal- amb un fort missatge feminista. El seu rap amb influències de reggaeton i electrònica van ser ballats efusivament en cançons com “Mujeres” o “La Purga”.

 Ja passada mitjanit, va ser l’hora de què els maresmencs d’Ebri Knight sortissin a l’escenari. Cançons com “Vientos del pueblo” van originar les primeres ‘olles’ del festival alhora que tot el Bioritme es banyava del característic folk enèrgic de la banda.

L’últim grup en tocar abans de l’arribada del DJ, aquella nit DJ Magenta, va ser La Sra. Tomasa. Eren els suposats reis de la nit i van saber demostrar el perquè. La seva barreja d’estils, començant per la rumba, els sons llatins i passant per l’electrònica, va seduir als assistents, els quals van viure cada ritme amb el seu últim alè.

Divendres 23 d’agost

Alguns amb lleganyes als ulls, d’altres amb ressaca al cos, molts dels assistents van anar llevant-se de la primera nit de festival. El sol tenia el mateix protagonisme que el dia anterior i va obligar als últims mandrosos a despertar-se. Atès que les altes temperatures no destacaven per la seva absència, el Bioritme proposava un seguit de solucions per a defensar-se de la calor: la piscina i el pantà. Fer-se una bona remullada a les aigües del Pantà de Sau va ser una de les decisions més emprades per a aixecar-se definitivament i preparar-se per a un nou dia. De la mateixa manera, molta gent va optar per realitzar alguna de les sortides amb caiac que cada dia s’organitzaven des del festival.

Divendres començava oferint una classe de ioga a primera hora del matí i un seguit de noves activitats. Amb tot, l’espectacle que més èxit va recollir va ser Impro con Limón que va dur a terme la companyia de teatre homònima. Un espectacle teatral basat en la manca de guió, la improvisació constant i la interacció continuada amb el públic. Riures i més riures per part d’uns assistents que veien com els actors ironitzaven amb polèmiques polítiques, culturals i socials. Una actuació que, a més a més, estava preparada per a tota mena d’espectador; allà podien trobar-s’hi joves, però també famílies.

Una d’aquestes famílies, formada per pare, mare i un nen de tan sols 3 anys, gaudia d'Impro con Limón com ningú. Explicaven, una vegada finalitzada l’actuació, com el Bioritme ofereix una zona d’acampada familiar perfecta per a grups amb nens com ells. Dins aquesta zona, s’hi podia trobar una piscina exclusiva, menjadors, dutxes i, en definitiva, una àrea molt més silenciosa i tranquil·la on dormir més fàcilment. Per part dels pares, asseguraven que anar a un festival amb nens, tot i ser una experiència completament diferent a anar-hi sense ells, seguia sent enriquidor i una gran forma de passar temps en família. Això sí, també afirmaven, entre riures, que de concerts encara no n’havien vist cap.

I encara que ells potser s’ho perdessin, la nit de divendres era considerada, per molts, la nit forta del festival. El primer grup en aparèixer va ser Auxili que, tot i els horaris complicats que va tenir, a les nou de la nit molta gent preferia sopar, va aconseguir aglutinar a un gran nombre de persones que quasi van completar l’aforament de l’escenari principal. “Hui la liem” i “L’ona” van ser les cançons més corejades junt amb una “Si tu vols” que, amb el seu reggae més sensible, va remarcar el gust de comiat que transmetia el grup, el qual deixarà els escenaris per un temps en acabar la gira 2019.

A continuació, les noies de Roba Estesa van pujar a l’escenari decidides a fer explotar el festival. El feminisme amb rerefons folk del grup va fer cantar eufòricament al públic gràcies a un repertori on van destacar cançons com “La nit és nostra” que, al mateix temps, sonava amb cada anunci del punt lila del Bioritme.

El següent grup en fer ressonar els altaveus van ser els sevillans d’SFDK. Els artistes que encapçalaven el cartell del festival van dur a terme una actuació amb cançons per a nous i vells seguidors. Tanmateix, per a molts la durada del concert va ser insuficient i va arribar a donar la sensació de quedar-se curta. Altrament, cada cançó, des de “El niño guey” fins a “Lo intenté”, va ser viscuda per un públic que va gaudir de l’aparició d’aquest grup de rap espanyol tan clàssic.

Finalment, Tranceuntes va ser l’encarregat d’acomiadar la nit canviant completament la tònica musical. Proposant un estil basat en música electrònica repetitiva, però amb personalitat, van realitzar una actuació en la qual va destacar la quasi total absència d’interacció amb el públic: zero converses, solament música per a viatjar.

Dissabte 24 d’agost

Pel tercer dia de festival la gent ja començava a vestir grans bosses als ulls. Els badalls i les mirades a l’infinit eren presents en molta gent i trobar moments de relaxació i tranquil·litat eren objectius que els assistents que anaven a dormir més tard cercaven amb desig. Qualsevol petit racó que guardés una mica d’ombra era ocupat ràpidament per un aïllant i el seu propietari que, disposat a dormir una bona migdiada, gaudia del magnífic temps que oferia el dia.

Però no tothom tenia aquests petits moments per a descansar al Bioritme. Hi havia dos agents que, hora sí, hora també, treballaven sense parar perquè tot funcionés correctament al festival. Obviant el paper de l’organització que, sens dubte, és essencial, és necessari remarcar també el gran funcionament del voluntariat i la comissió de gènere. Aquesta última, vetllant en tot moment per a poder crear un ambient lliure d’agressions sexistes i LGTBIfòbiques i duent a terme un gran esforç tant en l’organització i manteniment dels diferents punts liles repartits per la zona, com en la creació d’un ‘Protocol d’actuació contra les agressions sexistes’ per al festival.

Justament en matèria feminista, el Bioritme ha estat molt curós en poder atorgar espais i activitats per a la lluita. Tota la zona estava plena de cartells amb missatges i lemes feministes i, fins i tot, es va crear una àrea no mixta anomenada ‘La Ruda’, en la qual es duien a terme una sèrie d’activitats de conscienciació i tallers d’autodefensa. Un suport a l’ideari feminista que també va poder ser palès gràcies a la realització d’un cartell paritari i ple de referents musicals afins a la lluita.

La nit de dissabte reservava també un gran repertori que va estrenar, primerament, Milenrama. El grup gironí va aportar la seva dosi de punk al Bioritme que, tot i aglutinar pocs assistents, va saber transmetre la ràbia i indignació de molts dels seus temes.

El segon grup en aparèixer va ser Mafalda. Una banda que, amb la seva actitud combativa i la seva música d’influències ska, rock i funk va dur a terme una de les actuacions amb més força de tot el festival. Feminisme, lluita obrera i moltes ganes de fer gaudir als espectadors.

Els nois d’Adala & The Same Song Band van pujar a l’escenari i van demostrar com el reggae segueix sent un dels gèneres musicals que més agraden al públic del Bioritme. Amb cançons com “Dama” o “Mateix foc” van transmetre al festival una actitud crítica vers l’avarícia, els diners i, en definitiva, el sistema econòmic actual i les diferents problemàtiques que d’ell sorgeixen.

Abans que sortís a l’escenari DJ Nafentt per a finalitzar la nit, The Skarnivals van debutar al festival per a tornar a fer saltar el públic. Amb un potent directe, basat en ritmes de rock, folk i ska, van aconseguir que la gent oblidés les ganes de dormir que tenien i van aportar uns ritmes festius perfectes per a tornar a encendre la nit.

Diumenge 25 d’agost

Finalment, l’últim dia de festival va arribar. Gent de tota mena havia estat gaudint durant tres dies de concerts sense fi i activitats de tota classe. Així i tot, encara quedaven 24 hores més per a explotar tot el que el Bioritme oferia. Aquell diumenge, els assistents podrien realitzar activitats tan variades com tallers de musicoteràpia, risoteràpia, meditació activa o accedir a la xerrada sobre lesbofòbia -que va comptar amb la reproducció del documental LESBOFÒBIA. Un documental i deu respostes- o la xerrada sobre la realitat del Kurdistan.

Asseguts entre tendes i resguardant-se del sol sota una carpa, un altre grup de nois i noies parlava dels últims concerts que preparava la nit. Mentrestant, un dels companys va adonar-se d’un problema al qual havien intentat no fer cas: no els quedava menjar. Com pot suposar-se fàcilment, la localització del festival no permet un accés ràpid a qualsevol tipus de supermercat. Per sort pel grup de joves, el Bioritme compta amb un gran repertori de ‘Food trucks’ que recolzen un dels pilars del festival: l’alimentació respectuosa amb el medi ambient. Tota mena de menjar i beguda venuda al festival, des de la cervesa fins al kebab, remetien a uns estàndards de producció ecològica que el Bioritme defensa any a any.

Alguns sopant als ‘Food trucks’, d’altres gaudint d’un últim bany a la piscina, uns de diferents jugant a cartes i d’altres gaudint de la magnífica posta de sol que es reflectia a les aigües del pantà. Tots ells, que vivien a la seva manera l’experiència del Bioritme, estaven preparats per a l’última nit del festival. Una nit en què els grups farien exhaurir fins a l’última gota d’energia que el públic mantingués guardada.

La primera banda encarregada d’acomiadar el festival va ser Tremenda Jauria. Reggaeton i feminisme, ritme i consciència social, que van ajuntar-se en una actuació, la qual va saber acostar-se al públic com molt poques van aconseguir. A més a més, després que el grup madrileny impartís la seva “filosofia del perreo”, el ritme no va parar gràcies a l’arribada de Zep & Friends.

L’artista conegut fora de casa, però desconegut dins ella va realitzar el, segurament, espectacle més acrobàtic de tots. Gràcies als seus ritmes electrònics basats en una forta presència d’instruments de percussió, va aconseguir que els assistents que havien resistit a anar a descansar per a les pròximes actuacions ballessin com qui més. Tot, mentre damunt de l’escenari un seguit de ballarins realitzaven tota mena de coreografies per a la música de l’holandès.

La pròxima banda en fer saltar el públic va ser Zoo. De ben segur, un dels grups més esperats de tot el festival. La banda valenciana va ser la guanyadora en quant a fer aixecar pols del terra es refereix i va fer que a cada cançó la gent es mogués fins a destrossar-se les cames. Temes com “Esbarzers” o “Estiu” van ser corejats com cap altre i van demostrar quantes ganes hi havia de què aquest grup tornés, quatre anys després, al Bioritme. Al mateix temps, i de la mateixa manera que amb Auxili, tant els integrants de Zoo, com els seus seguidors, van haver de lidiar amb la sensació de comiat que es va transmetre, ja que la banda també es prendrà un temps de descans damunt dels escenaris.

Per a tancar el cartell del Bioritme, Oques Grasses va atorgar una genial actuació en què va interpretar gairebé la totalitat dels seus grans temes. Amb un gran sol que canviava de color com a fons d’escenari, el grup osonenc va omplir el festival d’energia positiva amb cançons com “John Brown” o “Sta guai”. El Bioritme acabava amb una bona dosi d’optimisme.

L’endemà tothom hauria de tornar a calçar-se les sabates, desfer les tendes i tornar a omplir les motxilles. Però una cosa és segura, malgrat que ja no quedava menjar per emportar-se, les motxilles tornaven més plenes del que havien entrat al festival.