Carlos Sadness

The Noises estrenaven l’escenari mentre Razzmatazz s’anava omplint de mica en mica, amb els seus ritmes de rock britànic i lletres en castellà, essent un preàmbul perfecte. Quan tot es tornà a quedar a les fosques, s’encenien unes llums de neó vermell amb el nom del protagonista, estenent la calidesa dels llocs exòtics i l’estil tropical que caracteritzen els seus temes.

L’eufòria esclata i la calma es trenca definitivament amb mil aclamacions en el moment en què Carlos Sadness es deixa veure amb la seva inconfusible melena llarga i el seu ukelele sota el braç. Molt més que un cap de cartell, l’artista i il·lustrador,  per fi tornava a actuar a la seva Barcelona natal, deixant el millor per al final després d’haver passat per Madrid, València i Sevilla presentant el seu nou disc: Diferentes tipos de luz (Sony Music, 2018).

No es va fer esperar gaire per a tocar les cançons més aclamades com "Longitud de Onda" o "Física Moderna" intercalades amb les dels seus darrers treballs La idea salvaje (Sony Music, 2015) i Ciencias celestes (Sony Music, 2012). Treballs amb els que ha anat trobant el seu lloc en el món de la música, sent ara diferent del noi que veiem en el seu primer EP  Atraes a los relámpagos (Sony Music, 2011), evolucionant i ampliant el seu estil camaleònic, entre folk, alternatiu, indie i rap que l’han dut als festivals més importants del país, a fer una gira per Mèxic, i a col·laborar amb artistes tant coneguts com Love of Lesbian, Zahara o Calocho.

Sens dubte, un dels referents en el panorama indie alternatiu actual, deixant una mica d’ell en cada lletra, entre amagades metàfores i la calidesa dels acords del seu ukelele, amb trossos reflexius i d’altres ràpids i de rap que ens deixen assaborir les diferents facetes en que s’expressa i es dirigeix a nosaltres.

D’aquesta manera, Carlos Sadness torna a demostrar que els àlbums en acústic, es tornen una bogeria en un directe abismal, i que ara més que mai, acompanyat de la primavera i els ritmes hawaiians, el seu estil esta de moda.