Dani Martín

Fes memòria. Qui eres el 2005? Com vesties.? Quin pentinat portaves? On sorties? Quina música escoltaves? Blink, Sum, Simple Plan, Green Day... el punk-rock envaïa el teu mp3. Però no només en l'àmbit internacional. En l'àmbit nacional sortien propostes molt maques. Tan potents com Pignoise, Melendi, Estopa, La Oreja de Van Gogh, Pereza i, com oblidar-se de El Canto del Loco. Al capdavant del grup, Dani Martín, amb la seva veu, com esgarrada, tan característica. L'escoltessis o no, tothom sabia qui era. I encara avui si al bar o a la discoteca sona "Zapatillas", crides com si el món comencés i acabés en aquell moment.

26 de maig. Un Sant Jordi amb més de 14.000 persones. La part bona de dur 22 anys de carrera musical, és que reuneixes a públic intergeneracional. Famílies, moderns nostàlgics i joves ja no tan joves. De fons sonava RCHP, Fito, Los Piratas... . 'Buenas noches cabrones'. Per fi, entrava en Dani Martín. Amb un aire punk-rocker: americana lila, pitillos negres i samarreta a conjunt. Començava amb "Volver a disfrutar", perquè d'això anava, de tornar al 2005, de retrobar-se, de passar-ho bé. Donar de nou una oportunitat a ECDL, lligant-los amb l'etapa en solitari.

Clàssic darrere clàssic: "La suerte de mi vida", "18" -a les pantalles, vídeos de gires, de videoclips, de moments: dels seus records-, el hardrock a la intro de "Ya nada volverá a ser como antes", "Volverá" o "16 añitos" (que tothom publicava al Facebook quan el teu millor amic els feia). El Sant Jordi feia olor de nostàlgia i festa. '¿Esta te la sabes?', cridant, fent que el públic s'involucrés i cantés totes i cadascuna de les cançons: de les antigues fins a les més noves. A aquest èxtasi nostàlgic, entrava per cantar "Que se mueran de envidia" Santi Balmes i Julián Saldarriaga, de Love of Lesbian. L'altre convidat va ser El Drogas, ambdós van interpretar la balada "Qué bonita la vida".

El bis. Arribava l'acústica, només en Dani i la guitarra, assegut al mig de la passarel·la: "Tal como eres"'. Abans, va recordar la seva trajectòria. La inquietud de l'estadi augmentava. Fa 22 anys que va decidir al saló de la seva casa, davant dels seus pares, decidit 'voy a montar un grupo'. Picava l'ullet al seu antic grup, als seus companys, al seu cosí, David Otero, al qui va sumar al projecte. Recordava, 'El Canto del Loco, me lo inventé yo'.

Abans del zenit final, "Emocional", partida amb fragments dels seus referents: Nirvana, 'American Idiot' de Green Day, Extremoduro... per retornar a "Lejos contigu a bailar". I la que tothom esperava, la que va posar punt final a un Sant Jordi que havia esperat aquest moment des del 2009. 'Haced siempre lo que os de la gana'. M'agrada pensar que la música, igual que cada artista, té un context, qui l'escolta també. Cadascú la sent diferent i la lliga a una experiència. El Sant Jordi s'abraçava, s'estimava, plorava, reia amb els amics. Acabava el concert amb "Zapatillas". Llums, explosió d'emocions, crits, purpurina i el que havia estat una nit per 'Volver a disfrutar'.