Desconcert

Tres desconcerts. Tres anys seguits d’espectacle sorpresa. El primer amb grup catalans tocant les seves pròpies cançons i amb un karaoke, l’any passat amb les parelles impossibles i aquest amb els plaers culpables. En tres anys, el Desconcert d’Icat s’ha convertit en una gran festa, en un dels moments més esperats on els artistes es presten al joc i fan un bon espectacle. Els presentadors d’aquesta nit van ser l’Albert Miralles (Els Experts d’Icat) i l’actriu Núria Deulofeu. Miralles començava l’acte amb un “És la festa d’aniversari d’aquesta emissora. En fem 12. Trobo que tots els oients i els que fem aquesta ràdio hauríem d’aplaudir per començar aquests 12 anys d’una ràdio pública, de cultura.”

Els encarregats d’encertar la nit van ser el grup lleidatà Koers que van portar la cançó “Come Together” dels Beatles al seu terreny, al so més funky. La nit venia carregada de moltes sorpreses i tots els grups van interpretar les cançons que els fa més vergonya reconèixer que els agraden, que gaudeixen cantant. Lakaste (guanyadors del Sona9 2016) ens va portar el seu plaer més culpable: una versió catalana del “Yo quiero bailar toda de noche” de Sonia y Selena. Núria Castelló, líder de la formació, va sentenciar “És tot un himne. Aquesta cançó està molt bé”. Sara Terraza & The Black Sheep també es van atrevir amb un grup espanyol. Ni més ni menys que la cançó “Que la detengan” de David Civera. Del pop popular dels 2000 al “pop metafísic” que portava Ferran Palau. Ell descrivia així la seva versió del “A veces” de Kinder Malo. Va dir que “el culpable que faci aquesta cançó és Youtube. Vaig obrir i va sortir el Kinder”   

Entre les versions també hi va haver lloc per “Suspicious mind”, una de les cançons més conegudes d’Elvis Presley. Miquel Vilella, el cantant de la cançó de l’estiu passat a Icat, va ser l’encarregat de posar la veu al tema. Altres artistes també es van atrevir amb versions de grups americans. The Crap Apples van interpretar “Burning up” de Jonas Brothers. A més, van demanar al públic que ho gravés i etiquetés a Instagram a tots els membres de tota la formació. Carla Gimeno va dir “portem 10 anys cantant aquesta cançó, etiqueteu els Jonas”.

Tot i que a Els Catarres només hi ha dos nois, l’Èric i el Jan, el grup va ser presentat com els Backstreet Boys catalans. Per què? Fàcil perquè ens portaven el seu tema més popular: “I want it that way”. El presentador, Albert Miralles, els va comentar que era molt fort que haguessin versionat aquesta cançó i els va preguntar en quin moment ho havien decidit. L’Èric va dir “és la cançó més hortera, però és amb la única que ens vam posar d’acord. És dels 90 i encara que no ens agradés, la vam acabar escoltant”.

Durant la nit, també vam poder escoltar l’islandès més conegut a Catalunya. Halldor Mar ha traduït un munt de temes catalans a l’anglès, però en aquesta ocasió ens portava el popular “Lady (Hear Me Tonight)” de Modjo al català. Marion Harper jugava amb “Havana” de Camila Cabello i Dolor Bertrán va cantar “Pump up the jam” de Technotronic.

Els grans triomfadors de la nit van ser Gertrudis i Els Amics de les Arts. Els dos portaven propostes molt diferents, però que van fer embogir el públic de la Sala Apolo de Barcelona. El grup de la Garriga ens va sorprendre amb una genial actuació, un pupurri de diverses cançons, entre elles “U can't touch this” de MC Hammer. Fins i tot es van preparar coreografia i es van posar el públic a la butxaca en qüestió de segons. Els Amics de les Arts van començar amb una versió de “Tu canción”, el tema amb el que Amaia i Alfred representaran Espanya a Eurovisió. L’actuació va quedar tallada pel bateria Toni Molina dient “sou uns monyes” i preguntant al públic si volia canya. Així van arrencar amb “Killing in the name” de Rage Against The Machine. Una de les actuacions més salvatges, Els Amics es van desmelenar en aquesta actuació portant la vessant més canyera, posant la sala potes enlaire, fent saltar el públic i convertint-se en una autèntica banda de rap metal.

La nit va acabar de la mà de Jair Domínguez i Òscar Andreu amb “Sueños irrealizables” de Camela. Finalment van pujar tots a l’escenari amb un “lololololo” típic del futbol, cantat a crits i ballat amb gran ritme. Una altra nit de Desconcert per recordar.