Ebri Knight
La guerrilla conquereix Razzmatazz
" Serem la guerrilla que pren els carrers,
serem la guerrilla del bosc més espès,
el poble que canta la vella cançó,
que esguerra per sempre la por"
Pocs grups a casa nostra poden competir, ara mateix, amb l'entrega i l'energia que demostren Ebri Knight en directe. Els maresmencs són tot potència amb uns concerts d'inspiració punk que connecten amb l'essència folk i una indubtable influència celta. Una combinació única que defensen amb ungles i dents davant l'exèrcit de hooligans que els acompanyen concert a concert.
Fa un any i mig van cremar l'Apolo en una nit memorable i, després d'una gira d'impàs, tornaven a Barcelona per presentar nou disc a Razzmatazz. Ho feien acompanyats de Talco i la Balkan Paradise Orchestra i davant d'una sala plena i, com sempre, entregada amb bogeria.
El concert començava com el disc, amb l'explosiva "Carnaval", i seguia recorrent les noves composicions. "Mai més", "Venim", "Cridarem"... Les cançons s'enllaçaven a gran velocitat i el públic demostrava arribar amb els deures fets entonant-ne cada una de les tornades. "Cridarem visca la terra i que mori el mal govern" ressonava amb força entre les parets de Razz abans d'abaixar una mica les revolucions amb "Per tu", la primera cançó recuperada de l'anterior treball.
Passen les gires, però es mantenen vells costums. Un bon seguidor d'Ebri Knight ja sap que després del primer vers de "Conte medieval" ha de començar una gran olla al centre de la sala. O que, poc després, li tocarà seure a terra per a continuació saltar a ritme de la música de Patum. O crear un passadís al centre de la sala per després entrar a matar contra l'altra meitat del públic. Pocs canvis en els rituals habituals per una nova gira que incorpora noves cançons però introdueix pocs canvis transcendentals.
L'adrenalina del concert ens feia oblidar que això ja s'acabava. "Contra el feixisme, els pobles sempre lluitem junts" proclamava Arnau Aymerich abans d'entonar els versos de Miguel Hernández que han adaptat a "Vientos del pueblo". I, com l'última gira, final amb "Viurem lliures" per donar pas a Talco.
Els italians també arribaven amb nou disc sota el braç i amb una energia desbordant. Razzmatazz era un mar de persones saltant embogides davant d'una banda que té Catalunya, pràcticament, com a segona casa. Ska clàssic amb una posada en escena contundent i una secció de vents desencadenada. Un concert explosiu amb què van tenir temps de repassar més d'una vintena de temes sense passar per alt pràcticament cap dels seus grans èxits.
