Fugim d’aquest clima a vegades àrid i fogós i sovint gèlid i invernal que semblen, al mateix temps, tenir l’ambient climatològic i el polític per endinsar-nos al Jamboree. El swing és a vegades el millor refugi, dins aquest espai de plats rabiosos, de mussols gaudint la nit, de cultura musical barcelonina. I d’aquesta cultura n’emergeix Edna Sey, cantant de soul i funk que presenta el seu primer LP en solitari, Stay Focused (RGB Suports, 2018).
La cançó titular esclata amb una explosió inicial d’energia, reforçada per veus pregrabades i sintetitzades. De seguida m’assalta el fet que el grup té un nivell musical molt alt i que Sey és una intèrpret excel·lent. Escoltat en directe després del disc, la música d’Edna Sey funciona com un préssec: pot semblar sec i ordinari quan mossegues, però un gust deliciós t’inunda la boca pocs segons després. Entre compassos transportats penso que tot plegat recorda per moments una mena de Moonchild amb més groove i més funky.
Sey il·lumina l’escenari amb una mescla de colors, corbes i energia que volen com els ocells alliberats del seu vestit a través d’una veu claríssima i enèrgica. El seu background en grups de gòspel i soul barcelonins es veu reforçat per la trajectoria dels músics que l’acompanyen, diversos provinents de l’entorn del Taller de Músics: Pau Picornell (bateria) Txema Riera (teclat, Tempus Fugit Ensemble), Enric Peinado (guitarra, Big Menu) i Pep Colls (baix, Threejay).
La cantant recorda la seva decisió recent de posar-se a composar (difícil de dir-ho veient el resultat): “Realment no necessitem l’aprovació de ningú. Si tenim clar allò que volem fer, anem endavant, no?”. La sessió continua amb ‘Time to Fulfill your Dreams’, tema puntuat per un toc reggae amb interacció amb el públic, que també havíem de cantar. Fins i tot Sey va citar per un moment Marley i el seu ‘Get Up, Stand Up’. L’arranjament és molt diferent al del disc, subvertint el què semblava un final amb cadència andalusa i creant un divertit joc entre guitarra i baixista per veure qui improvisava les línees dòriques arpegiades més interessants.
Seguim amb ‘Alive’, un moment íntim entre teclat i veu on cadascú pot expressar-se al màxim. El cel sembla un leitmotiv rellevant per a Sey, tant visual com a les seves lletres. Finalment el tema explota al entrar tota la banda. Tampoc cal oblidar les nostres influències i d’on venim, i el següent tema és una cover de l’icònic “Get Up” de James Brown. El guitarrista aporta un color diferent a la cançó amb un solo d’un fraseig i so que recorda un pèl a Jhon Scofield.
‘Celebrate’ tanca aquest passi de la nit, un tema de groove addictiu i principal single del disc. Per la part que em toca, jo celebro que el soul barceloní ja compta amb una nova veu de referència en ascens.