El Mini

El cap de setmana de l’1 al 4 de març, Olot es va omplir de música. El Mini, inicialment concebut com un festival petit, cada vegada va agafant més volada i el nom potser no els serà adient en un futur molt proper. Aquesta vuitena edició els organitzadors al llarg de tres dies ens han ofert un cartell variat amb músics de l’àmbit indie i alternatiu amb noms tan coneguts com Viva Suecia, Neuman, Lagartija Nick, Astrio, Fabrizio Cammarata, Matthew McDaid, Les Sueques, Mariona Aupí, Últim Cavall…

Dins El Mini, però, també hi trobem encabit el que podríem dir-ne un mini-mini-festival anomenat: Concerts d’estar per casa. Sis actuacions concentrades en la tarda del dissabte que han portat la música a llocs poc comuns i amb un nombre d’espectadors reduït que han pogut gaudir de la música en viu i tan de prop com si fossin a la sala d’estar de casa seva o en indrets amb un ambient molt íntim on la música no sol ser la protagonista.

El passeig de concerts per les cases d’Olot el vam començar a les instal·lacions del prestigiós estudi d’arquitectura RCR que ocupa l'espai de l'antiga foneria Barberí amb l’actuació del bisbalenc Mazoni que ens va oferir cançons del seu darrer disc Carn, os i tot inclòs (Bankrobber, 2017) i altres temes dels seus anteriors treballs. Simultàniament l’olotí L’home del principi (Joan Bramon) va oferir-nos cançons del seu disc Paravents (Autoeditat, 2017) sota l’atenta mirada de les figures del Museu del Sants.

La segona tanda de concerts l’encetàvem amb els temes en anglès de la gironina Marta Pérez acompanyada per Jordi Bastida oferint-nos el seu treball Punctual (Dmusical, 2017). L’actuació intimista i propera al públic ens van permetre assistir a una reunió d’amics en el saló d’un dúplex al centre d’Olot, gaudint amb la càlida veu de la cantautora.

A pocs carrers de distància i a la mateixa hora en un àtic espaiós la bilbaïna La Bien Querida, (Ana Fernandez-Villaverde), acompanyada sols d’una guitarra que de poc no arriba,  ens va oferir entre d’altres temes algunes pinzellades de Fuego (Elefant Records, 2017) el seu darrer disc íntim i proper.  En els temes que ens va interpretar, l’artista acostumada a actuar acompanyada per la banda, va aconseguir en tot moment que l’acompanyament no es trobés a faltar.

El tercer matx ens l’oferien simultàniament Jo Jet i Maria Ribot per una banda i Pau Vallvé per l’altra. Els del Bages en el menjador de la Casa Museu Can Trinxeria, en un ambient recollit, sota una il·luminació tènue, van interpretar una tria de cançons del seu darrer disc Lliure o Descansar (Autoeditat, 2016) seguides per poemes d’Ovidi Montllor i Miquel Martí i Pol i altres temes del seu primer disc. Sols els acords de la guitarra sense cap amplificació bastaven per acompanyar les melòdiques veus de la parella.

El darrer espai triat pel festival era una vivenda del carrer del Pou de Glaç, on Vallvé es presentava en un dels formats en els que més còmode es troba per oferir al públic de tu a tu, a prop, pràcticament a tocar, cançons molt personals amb les quals tothom es pot sentir identificat. Virtuós dels pedals va fer que els acords de la seva guitarra acompanyessin les històries que ens explica amb les cançons del seu darrer treball Abisme cavall hivern primavera i tornar (Autoeditat, 2017), segons l’artista no són històries inventades, són històries viscudes.   

El cap de setmana va continuar de concert en concert, omplint Olot de música fins altes hores de la matinada, però el mini-mini festival dins d’El Mini ja espera la pròxima edició.