El Tingladu
La resistència de Vilanova i la Geltrú
A la costa del Garraf, entre turisme, calor i aparthotels, durant el mes de Juliol, des de fa 11 anys, un festival resisteix ara i sempre a l’invasor.
El Tingladu de Vilanova i la Geltrú ofereix any rere any un dels cartells més interessants i diversos del territori, allunyant-se de la tendència a la homogènia que envaeix la programació de tants altres festivals i festes populars.
Primer de tot, destacar que la nova localització del festival no ha fet més que millorar-ne el nivell. Fora de les limitacions que imposava la Plaça de les Neus, la Plaça de l’1 d’Octubre està preparada per a un desplegament tècnic molt superior, cosa que ja es nota en tota l’infrastructura des de l’escenari a les barres i l’importantíssim Punt Violeta, destinat a la conscienciació i suport cap a qualsevol tipus d’agressió masclista i/o LGTBI-fòbica. Així sí, Tingladu, quan les coses es fan bé toca dir-ho amb el cap ben alt.
Dit això, passem a parlar del plat principal. La música. Si bé no és per a restar-li importància, sembla que la jornada de dijous està plantejada més com a sessió d’escalfament per al que ha de venir. Tot i així, amb les propostes de Sidral Brass Band, Intana, Ovidi4 i Copa Lotus serveixen per a donar el tret de sortida d’un cap de setmana molt prometedor.
Passada la nit, comença el divendres la jornada més energètica de totes, amb Ju, la primera dosi de canya valenciana amb Pupil·les, seguida del reconeixement al cas de Valtònyc a qui molts festivals han programat aquesta temporada en senyal de protesta per a la seva condemna i conseqüent exili de l’estat. Tanquen la nit SFDK i Zoo, amb l’energia ben calenta i llesta per a la jornada de dissabte.
Aquesta s’inicia amb la senzilla posada en escena però potent actuació d’un Pau Vallvé que després d’un any i mig es despedeix del format amb banda i gairebé tanca la gira fins a nou avís, però prometent que el següent àlbum ja s’està coent a foc lent i farà acte de presència molt abans del que ens pensem. Seguidament, es presenta sobre l’escenari l’eclecticisme d’un Joan Miquel Oliver que no triga ni cinc minuts a guanyar-se l’atenció del públic amb el seu pop-balear forjat entre l’indie i solos de guitarra elèctrica que podrien fer enrampar als més despistats.
Ens plantem així a les 10 de la nit, i està a punt de començar l’actuació probablement més arriscada de tot el festival amb Jardín de la Croix, una banda madrilenya de post-rock que fa suar a qualsevol que intenta marcar el tempo durant més de 2 compassos. Tot i així, sempre és d’agrair veure com a bandes que normalment resideixen a escenes més específiques i de nínxol se’ls dona cabuda a cartells molt més orientats cap al que molts cops s’anomena, de forma més o menys encertada, tots els públics. Amb tot això, ja s’ha fet fosc del tot, i tant bon punt canviem de dia comença el que personalment és el concert més esperat de la nit.
La Iaia surt a l’escenari amb tranquil·litat, llestos per encetar una bateria de temes dels seus 3 àlbums, desplegant la totalitat del so surrealista i encisador que el trio de Vic ha anat desenvolupant després d’uns quants anys de cançons i bolos. A més de tractar-se d’una proposta inusual i innovadora dins del panorama, són també uns amants incansables de reinventar-se, quelcom que demostren des de la traducció dels seus temes més recents al format de directe com de les reinterpretacions principalment dels temes del seu 1r treball. I finalment, per a tancar la nit, es presenta un Xavi Sarrià que fa que t’oblidis dels anys que porta girant amb només encetar el primer somriure de nen que no pot amagar cada cop que puja a l’escenari, tot plegat acompanyat d’una selecció dels hits tant del seu nou treball com dels ja llegendaris Obrint Pas.
Encara queda però, un dia, vestit amb la música d’artistes de la talla de Judit Neddermann, Caritat Humana i Gertrudis, tot plegat per a rematar amb la festa incansable de Txarango i Miquel del Roig. Amb això s’acaba un any més el Tingladu, el Festival Gratuït de Cultura Catalana, com es descriu a si mateix, i que des de Vilanova i la Geltrú, entre turisme, calor i “aparthotels”, durant el mes de Juliol des de fa 11 anys, resisteix ara i sempre a l’invasor!
