Eli Paperboy Reed
Queda’t quiet...si t’atreveixes!
La primera nit del Festival In-Somni de Girona arrencava a l’auditori de la Mercè amb l’únic concert que la gira d’Eli Paperboy Reed meets High & Mighty Brass Band té previst a Catalunya. Tot un luxe per aquest festival que arriba a la meritòria xifra de 15 edicions en la cada cop més saturada agenda d’esdeveniments musicals de gran format de la ciutat dels quatre rius.
Després d’una hora de l’enèrgic texas blues de Waltrapa & Cashmakers, va arribar el moment de donar pas a la potència instrumental dels The Migh & Mighty Brass Band per acollir i rebre a l’artista de la nit. Amb una impactant primera línia de trompetes i trombons apuntant al públic sense pietat, la banda de Brooklyn no va deixar passar ni un segon per mostrar a tota la platea que venien amb un sol objectiu: sacsejar-nos de dalt a baix.
L’entrada d’Eli ‘Paperboy’ Reed, amb crosses i amb dificultats per trobar el seu lloc en un tamboret al centre de l’escenari, ens van donar un primer respir abans no es reprengués l’escalada d’intensitat sonora que havia pres l’espectacle. Com el propi soulman es va encarregar de prevenir des del primer moment, la lesió no seria ni excusa ni motiu per no fer-nos vibrar amb la potent veu que el caracteritza.
Fent gala d’un indubtable do per la seducció i l’encant, el cantant de Boston no va necessitar més que quatre paraules i un somriure per fixar el lligam amb totes les persones assistents que li permetria sotmetre’ns als seus designis sobre la pista de ball.
Mentre el cos de Reed romania sentat i deturat en el seu seient al bell mig de l’escenari, la seva veu no feia més que envestir-nos i fer-nos vibrar de manera incansable amb la implacable ajuda d’una banda que ens regalaria un bon nombre de solos d’allò més delectossos.
Són pocs els moments del concert que ressaltaria negativament. Segurament, l’únic, el més dur i simptomàtic del plaer viscut, el camí de tornada a casa notant l’absència del poder i l’energia de l’Eli&Co acompanyant les meves passes. Que la força del soul no ens abandoni mai!
