Els Amics de les Arts

Fonollosa 2018. Entre el 2010 i el 2018 han passat moltes coses. Els Amics de les Arts han passat de tenir el seu primer disc Bed&Breakfast i començar a fer-se un lloc en el món de la música a ser un dels grans grups catalans i treure Espècies per catalogar, Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure i Un estrany poder. Tres disc que els han portat a l’èxit i els han convertit en un dels grups més importants de l’escena catalana. Però dissabte tornaven a Fonollosa amb aquella humilitat, aquella senzillesa i aquesta proximitat que tant els caracteritza. Tots teníem ganes de tornar a viure una nit com la de fa 8 anys, una nit sota l’alzina centenària del Mas Querol, però la previsió de pluja va fer que l’organització canviés l’ubicació del concert i aquest es realitzés a la pista poliesportiva del poble. Un escenari menys acollidor, però que va aconseguir el caliu necessari. Els que van estar en aquella edició recordaven que el grup havia patit una intoxicació alimentaria la nit anterior i la banda va fer el concert bevent sèrum fisiològic. En Dani Alegret i en Joan Enric Barceló van fer broma sobre el tema: “Recordem amb molt de carinyo el concert a l’Alzina, però crec que aquest estarà a l’alçada. Aquell concert estàvem intoxicats i enlloc de beure aigua i gintònics anàvem amb suero”.

En aquella gira de presentació del Bed&Breakfast, Els Amics de les Arts parlaven molt, feien els seus monòlegs i explicaven diverses anècdotes. En aquesta nova edició de les Vesprades sota l’Alzina es van permetre el luxe de tornar a parlar més del que fan últimament, de fer bromes i apropar-se al públic amb un concert que segueix tenint un tret essencial: oferir un show de dues hores on la gent només pensi en la música, en passar-s’ho bé i gaudir amb les seves cançons. De fet, el seu directe està farcit dels seus grans hits. Un concert que va començar amb el single "Monsieur Costeuau" (Espècies per catalogar) i on van anar sumant cançons dels seus darrers treballs com ara "30 dies sense cap accident", "L’home que doble en Bruce Willis", "L’affaire Sofia" o "Louisiana i els camps de cotó", una cançó que el públic sempre acaba cantant a ple pulmó. En aquesta ocasió, Els Amics de les Arts també van recuperar la versió original de "L’home que treballa fent de gos". Fins ara, ens havien sorprès amb una nova versió amb més ritme i al Canet Rock van tornar als orígens de la cançó.

Evidentment, en aquesta gira acaben fent un repàs del seu darrer disc Un estrany poder. Cançons com "No ho entens", "Apologia de la ingenuïtat", "Les coses" o "El seu gran" hit van sonar a la pista poliesportiva. El que queda clar és que en els concerts on costa que el públic es posi dempeus sempre ho aconsegueixen amb "Jean-Luc". I a Fonollosa tothom es va aixecar i ballar al ritme d’aquesta simpàtica cançó que narra el fracàs amorós d’una nit d’estiu.

Durant els bisos van interpretar una cançó que toquen en contades ocasions, amb una de les cançons més tendres i emotives de la banda: "Reykjavík" (Bed&Breakfast). En aquesta ocasió en Joan Enric va presentar-la explicant el seu rere fons “Joan Capri deia la frase: L’amor se’n va i ella es queda, aquesta tracta del revés quan l’amor es queda i la parella se’n va”. Així començaven a sonar les notes i els sons que ens transporten a la freda capital d’Islàndia. El concert va acabar amb una de les seves grans frases, el seu “Tornar és la millor part de l’aventura”.