Els Catarres

Alguns jugaven a cartes, alguns sopaven abans d’entrar i alguns aprofitaven per fer l’última birra. Minuts abans de les vuit del vespre, la cua semblava eterna davant l’entrada del Poble Espanyol. Els Catarres tornaven a un escenari després d’un any i mig sense actuar i els seguidors ja no podien esperar més. Més de 5.000 persones omplirien el recinte del Poble Espanyol, que ja havia penjat el cartell d’entrades exhaurides setmanes enrere. A les vuit en punt, obertura de portes i primeres corredisses per agafar el millor lloc davant l’escenari.

La feina difícil era per Koers, que eren els encarregats d’animar la festa mentre s’omplia l’espai. Desconeguts per gran part dels assistents, els lleidatans van respondre amb èxit en el que era un dels seus primers grans bolos i es van posar el públic a la butxaca. El concert havia començat amb el cel clar i un públic fred per acabar de fosc i amb el públic seguint les coreografies proposades pel cantant Kelly Isaiah.

Després d’una hora de concert i mitja de canvi d’escenari, tot estava preparat pel que tothom esperava: la tornada d’Els Catarres. Però la banda ja havia rebut la primera gran ovació abans de començar. Quan la bateria del grup va entrar a l’escenari, amb un llaç groc al davant, el públic va abandonar el silenci que hi havia per ovacionar el gest i arrencar a cridar “Llibertat presos polítics”. Les reivindicacions a favor de l’alliberament dels líders independentistes seria un constant durant tot el concert.

Passats cinc minuts de les deu del vespre, finalment, arrencaven les primeres notes del nou disc. “Martina” obria la festa, amb confeti i el públic saltant i cantant per primera vegada. El primer concert d’una nova gira sempre és un examen pels grups, i més després d’un any i mig sense actuar i amb nou disc sota el braç. Hauran agradat les noves cançons? El públic ja se les coneixerà? Els dubtes s’apagaven ràpidament després de les dues primeres cançons. El grup deixava protagonisme al públic, que cantava la tornada d’”Una cançó que parla de tu” en una mostra d’èxit del nou disc.

Malgrat tot, els himnes antics encara són els grans preferits del públic. Jan Riera retava el públic després de mitja hora de concert: “A veure si la recordeu, aquesta”. Prova superada amb nota. Només calia que el cantant d’Aiguafreda cantés quatre paraules de “Tokyo” perquè el públic la continués en solitari i a capella. La primera gran ovació de la nit deixava pas al moment reivindicatiu. “Portem molts anys com a poble fent camí, amb alegria i orgull. La nostra convicció no canviarà ni un mil·límetre”, assegurava Èric Vergés abans d’interpretar “El setge”, en un discurs tallat novament pels crits d’independència.

La reivindicació anava de la mà de la música en el nou directe d’Els Catarres, que van dedicar paraules als líders independentistes, a Valtonyc, a Pablo Hasel i al futur polític de Catalunya. Musicalment, els de Centelles i Aiguafreda van trobar l’equilibri ideal entre les cançons antigues i els temes del nou disc, que s’integraven amb èxit en el repertori. Després d’“Invencibles” i “Tintín”, molt corejades pel públic, “Avui” posava el moment tendre amb Èric Vergés cantant-la sol amb la guitarra i el públic il·luminant el Poble Espanyol amb les llanternes dels mòbils. Una mostra de la bona sintonia del públic amb els nous temes, que tot i que encara no estan al nivell dels clàssics comencen a posicionar-se per ser-hi.

Una hora i mitja després de començar amb “Martina”, arribaven els bisos i els primers indicis de final del concert. “En peu de guerra” feia embogir un públic ja cansat però que es resistia a marxar. “Ara rebentarem el Poble Espanyol”, anunciava el grup abans de tocar les primeres notes de “Rock’n’Roll”, que provocaria, fins i tot, els primers pogos de la nit. Després de dos temes molt celebrats, el públic demanava Jenifer a crits abans d’acabar. Èric Vergés anunciava “1983” per tancar el concert, però el públic s’hi negava i arrencaven més crits de “Jenifer, Jenifer”.  

El grup no s’hi va poder negar. “La pressió popular mana”, anunciaven mentre asseguraven que la cançó no estava prevista: “Ens ho saltem tot, ens ho petem tot”. Entre problemes tècnics i l’afinació corresponent pel canvi de cançó, l’inici del tema mític s’endarreria i els membres del grup seguien bromejant: “Aquest any havíem canviat la Jenifer per la Martina, que ens agrada més”. Finalment arrencaven les primeres notes de “Jenífer” i el públic cantava amb el grup, allargant la comunió creada fins l’últim moment.

Per tancar el concert, però, no van renunciar a l’emotiu “1983”, amb el públic seguint la cançó amb les llums del mòbil i les mans de banda a banda. A les dotze de la nit i després de dues hores de directe, Els Catarres s’acomiadaven del Poble Espanyol amb un “visca Barcelona i visca Catalunya lliure”. El primer examen del retorn havia estat superat amb molt bona nota i el grup encara ara un estiu intens de festivals i festes majors.