Hi ha grups que es fan estimar. Grups trencadors, únics, amb personalitat. En definitiva, grups que et marquen. Un d’ells és Surfing Sirles, que va fer embogir la Sidecar després de cinc anys sense actuar.
'Intensitat' és la paraula que millor resumeix el concert. Intensitat musical, sonora, emocional i vital. L’energia que transmet la banda de rock garage és desmesurada. Ara bé, la mort del seu guitarrista, Uri Caballero, va fer aturar Surfing Sirles i repensar camins. El passat dijous tornaven als escenaris i començaven així el concert: "Aquesta cançó acompanya un taüt perquè la família no ha vingut. No sé què fer ni on amagar-me, canto perquè algú ha de cantar. Aquesta cançó és un funeral, morir en silenci ningú s'ho val. Qui hi ha a la caixa? És jove o gran? Entre els xiprers anem avançant. Aquesta cançó és un punt i final, l'únic que vol és fer-t'ho més pla"
Són versos de la "Cançó funeral". Tot el públic emocionat i amb la pell de gallina. El cantant s’eixuga les llàgrimes i el concert agafa volada. El grup es reunia per presentar el vinil del seu primer disc, LP (2010). Els espectadors vibraven i es deixaven l’ànima amb cada cançó. Molts d’ells van passar la major part del concert enmig d’olles o mantejaments.
Els autors del “Manifest Sirlero”, on es pronunciava per primera vegada la famosa frase “fora catalans dels Països Catalans!”, són tota una llegenda. Originals i creatius, els Surfing Sirles són d’aquells músics capaços d’anunciar concerts pels lavabos de diversos locals, cases o discoteques, sempre amb un permanent a la mà. Així ho expliquen a l’escrit que regalen dins el seu vinil. Un màgic detall en primera persona.
El concert, dedicat de principi a fi a l’Uri, es va fer breu, però sempre intens. Al trio de Martí Sales, Guillem Caballero i Xavi García, se li van afegir Joan Colomo i Mau Boada. Amics i grans músics.
De moment, però, el grup no retorna. Qui sap si la cosa canviarà. De ben segur que el rock, i molts dels qui estimen aquest estil, ho agrairien.