Emeli Sandé

Una catifa vermella i petits llums que teixeixen una xarxa sobre els caps dels assistents. Tothom camina cap a l'escenari principal entre els arbres i els llits de frondoses fulles verdes coronades pels noms dels caps de cartell del sisè Festival Jardins de Pedralbes: Katie Melua, Sara Baras, The Jacksons, Jessie J, Leon Bridges, Emeli Sandé...

L'escenari està inundat per tonalitats liloses i les butaques romanen a les fosques. Una veu anuncia que l'espectacle està a punt de començar i a la foscor apareixen puntets de llum, pantalletes que enfoquen la tarima esperant captar el moment més esperat de la nit. Percussió, corda, teclats, vent i un grup de tres coristes ocupen l'espai entre aplaudiments i crits d'emoció que precedeixen l'Emeli amb el seu vestit estampat amb motius tribals, la caçadora groga i el turbant blau. La seva veu trenca el so dels aplaudiments i inaugura la nit amb "It hurts".

La cantant britànica impressiona el públic barceloní amb un castellà quasi perfecte en saludar-lo i anunciar el seu segon tema, "Heaven", acompanyada de la trompeta, el saxòfon i el trombó en una suau dansa que escalfa l'ambient per la impressionant interpretació de "Free", que faria vibrar els jardins uns segons més tard. Tot home i dona al públic colpeja enèrgicament el terra amb els seus peus a ritme de la cançó que Sandé comparteix amb Rudimental.

Sota una pluja de llum platejada, "Breaking the law" i "My kind of love" protagonitzen el moment més íntim de la nit, l'Emeli va dedicar-les a la seva germana, al seu pare i a tots aquells que estan orgullosos de la manera que estimen.

"Breathing under water" i "River" inunden l'espai amb acords d'una guitarra i un baix palpitant que emulen l'aigua. No es mou ni una sola fulla, Barcelona es congela per sentir-la cantar, a ella i al seu guitarrista en un emotiu duo, entonant "Beneath your beautiful". Sandé seu davant el piano i defensa sola un dels seus temes més personals, "Clown". Agraeix al públic assistent el seu suport incondicional i amb la boca plena d'amor afirma que "Barcelona is full of wonder".

No fa falta escoltar-la més de mitja cançó per adonar-se que la britànica és passió, energia, la força personificada ballant i cantant sobre els seus talons. Emeli Sandé canta amb els ulls, amb el cos, però sobretot canta amb les mans, sempre obertes cap a aquells que l'escolten paralitzats davant el seu al·legat d'amor i llibertat. L'honestedat del seu art és present a la seva actuació, des del moment que saluda la ciutat fins que s'acomiada amb "Next to me".

Els jardins l'aclamen, criden, esperen amb impaciència una cançó més que no triga a arribar. Pedralbes crida amb l'Emeli 'I wanna sing, I wanna shout, I wanna scream 'til the words dry out. So put it in all of the papers, I'm not afraid'.