Enric Montefusco

Fotografia: Alfred Mauve

Enric Montefusco és un artista únic. Capaç de sorprendre sempre al seu seguidor. Un artista d'aquells autèntics, a qui li agrada cuidar la seva obra i donar un sentit real a tot allò que fa. Segurament per això va ser capaç d'inventar un espectacle com el que ens presentava aquest dimecres al teatre Grec de Barcelona.

El cantant ens havia promès un concert únic i irrepetible. Dues expressions sovint utilitzades més com a reclam publicitari i de màrqueting que com a adjectius reals. Ens havia promès un concert envoltat d'amics, els amics que han posat les seves veus a l'EP Coros de Medianoche. I un podia esperar un concert en què, en un determinat moment, pujarien artistes com Albert Pla, Maria Arnal, El Niño de Elche, Nacho Vegas i Los Hermanos Cubero a fer la seva col·laboració. Una cançó i a seguir amb el set list habitual.

Però res més lluny de la realitat. Efectivament, Montefusco havia ideat per aquella nit un espectacle únic i irrepetible -si més no, de moment-. Sobre l'escenari, una espècie de xiringuito de platja amb un aire decadent. Mobles vells, una diana penjada a la paret del fons i una gran taula de fusta amb cadires també de fusta. Més endavant, un parell de cadires de ferro mig rovellades i una tira de bombetes que hi aportaven un aire festiu, com de revetlla d'estiu.

El cantant apareixia a escena amb la seva banda i ens avisava: "Hem convidat alguns amics, però no sabem quan arribaran. Diuen que hi ha transit i vaga de taxis". Començaven ell i banda. "Te invoco, te invoco, te invoco..." repetia mentre, des d'un lateral, apareixia a escena El Niño de Elche amb un meló entre mans. Començava així un llarg sopar, amb sobretaula inclosa, que s'allargaria més de dues hores.

Poc a poc els col·laboradors anaven pujant a l'escenari, cadascú aportant algun element al sopar. I, de passada, alguna cançó. Albert Pla hi posava el vi; Maria Arnal -única convidada de la nit- el pa; Nacho Vegas el whisky i Los Hermanos Cubero les tomates. Cadascú es presentava amb la cançó que Montefusco els havia cedit per l'EP, un EP amb voluntat col·lectiva que aquella nit prenia tot el significat.

Ja amb tots a l'escenari, i el sopar a la taula, començava el joc. Un joc que ens portava per cançons d'un i de l'altre, mai interpretades pel seu autor. Un homenatge a les cançons, diluent-ne l'autoria i posant la peça al centre. Albert Pla posava veu a "La pena o la nada", de Nacho Vegas, mentre que Maria Arnal s'atrevia amb "Miénteme" d'El Niño de Elche, en una demostració de passió, sentiment i força escènica que deixava el Grec glaçat. L'autoanomenat 'exflamenco' li prenia el relleu amb una versió despullada i interpretada en la penombra de "Maldita hurraca", de Los Hermanos Cubero i aquests posaven la seva veu al servei de "Todo para todos", de Montefusco, deslluïda pels problemes tècnics. Entremig, l'asturià Nacho Vegas havia tingut paraules pels presos polítics i exiliats, a qui va dedicar "Carcelariu", una peça tradicional asturiana.

Enric Montefusco s'ho mirava des d'una certa distància, darrera la guitarra i ocupant un paper secundari dins un espectacle ideat per ell però amb un protagonisme coral. Un espectacle amb moments de caos controlat, un caos preciós que donava autenticitat i realisme a la trobada. Un sopar a la fresca amb uns convidats imprevisibles. Una festa que a moments semblava desmadrar-se, però que justament això era el que la feia única. El cantant prenia de nou el protagonisme per posar veu a "Miris on miris", de Maria Arnal i Marcel Bagés. I, per acabar, final de festa sonat a ritme de "Todo es mentira", de Pla.

Ja als bisos, Montefusco feia l'única picada d'ullet a Standstill amb "¿Por qué me llamas a estas horas?" i ens regalava una versió de "Bird on the wire", de Leonard Cohen, la peça que va inspirar els 'Coros de medianoche'. Tornaven els col·laboradors a l'escenari i s'abraonaven al voltant de la taula per acabar-se el sopar. "Eso es como cuando invitas a gente en tu casa y al final no se quieren marchar", bromejava el cantant. Finalment aconseguia posar-hi ordre i s'acomiadaven amb "Obra maestra" mentre Albert Pla es passejava per la graderia repartint vi, patates i formatge entre el públic.