Èric Vinaixa

Un viatge emocional a través de les diverses etapes d'una persona que ja té certa edat, de les relacions que vivim, dels projectes, de la mort, però, sobretot, un viatge emocional que ens faci pensar amb el present. Amb aquesta premissa arribava per primera vegada a la capital de l'Alt Penedès el Festival de Cançó d'Autor Barnasants de la mà del músic Èric Vinaixa.

Sota una llum tènue, l'Auditori de Vilafranca s'anava omplint, tot creant una atmosfera íntima, com si es tractés d'una reunió d'amics que van a passar una bona vesprada. El públic xerrava amb veu baixa, com amb por de trencar aquell clima que s'havia format, mentre esperava que comencés el concert. A l'escenari diferents focus il·luminaven tímidament els instruments col·locats al detall.

Passats uns minuts de l'hora prevista, els músics sortien a ocupar els seus llocs. Esclat d'aplaudiments i les notes de "Escac i mat" donaven el tret de sortida a un viatge ple d'emocions que s'allargaria durant ben bé dues hores. 

Alternant cançons anteriors i del seu darrer treball Caos a mig camí (Picap, 2017), a ritme de pop, rock, blues i soul, Èric Vinaixa aconseguia embolcallar els allí presents amb les seves lletres farcides de sentiments, d'una manera que cadascú els podia fer seus en primera persona. De vegades amb força, d'altres amb delicadesa, cada nota feia que tot tingués un sentit. Val a dir que l'autenticitat del natural de Miravet, les fusions de cada melodia i la potencia cuidada dels instruments, el converteixen en un artista poc habitual en el panorama català. 

Entre tema i tema no existia un silenci incòmode, Vinaixa sabia aprofitar la calidesa del públic i no van faltar els tocs d'humor, de manera que quedava palesa la connexió entre artista i espectador. 

A punt d'arribar a la recta final, també hi va haver lloc per les presentacions, on el músic de Miravet va deixar entreveure la complicitat amb tota la banda que l'acompanya: Angel Valverde (teclat), Jordi Vilà (bateria), Roger Julià (baix), Albert Greenlight (guitarra) i Marc Sendra (saxòfon, clarinet, guitarra i percussió). Tots rebien l'aplaudiment d’un públic agraït per fer de cada directe un espectacle eclèctic de so. 

El viatge emocional arribava al seu destí, i "L'últim ànonim", memorable single del grup Rodamons que va ser liderat pel propi Vinaixa, i la mítica "Honky Tonk Women", amb tothom dempeus, aterraven a l'auditori. Èric Vinaixa havia aconseguit, una vegada més, fer una nit diferent.