Festiuet

Després de celebrar les dues primeres edicions a Valls, el Festiuet estava d’estrena i enguany ha traslladat el seu “paradís” a la platja de Coma-ruga, una de les zones més transcorregudes de la Costa Daurada. En només tres anys, el festival s’ha convertit en un referent i en aquesta edició gairebé va penjar el cartell d’abonaments exhaurits i va acabar les existències de les entrades de dia per al divendres.

Amb un cartell molt diferenciat entre els dos dies de festival, el divendres era el dia per sentir les propostes de més èxit de la música catalana, amb Els Catarres, Buhos, Zoo, Lágrimas de Sangre o Auxili, entre altres. A ple sol i amb unes temperatures elevadíssimes, el festival arrencava a les cinc de la tarda amb el trap de Lildami, al qual el seguien les propostes de Bemba Saoco i La Desbandada.

La calor desmesurada dificultava l’assistència de públic als primers concerts de la tarda, però a mesura que queia el sol, el recinte s’omplia i el primer concert massiu el va protagonitzar Lágrimas de Sangre. El concert dels maresmencs començava amb “Si alguna vez nos fuimos” i combinava els temes del seu darrer disc amb èxits de llarga trajectòria com els clàssics “Cuando sale el sol” o “Voy a celebrarlo”.

I després de LDS, que arribaven a Coma-ruga amb un disc nou sota el braç, arribarien quatre concerts amb regust a comiat. Els Catarres, Zoo, Buhos i Auxili celebraran els seus respectius finals de gira el mes de novembre i estan aprofitant aquest estiu per tastar els últims festivals abans de viure un any sabàtic.

El grup de Centelles i Aiguafreda, que aprofitava el directe al Festiuet per anunciar l’embaràs de Roser Cruells, feia ballar al públic més adolescent amb cançons que ja s’han convertit en himnes dels festivals d’estiu. El mateix passaria amb Zoo, que arribava a Coma-ruga amb la gira de celebració dels cinc anys, en la qual s’atreveix a cantar temes que mai havien fet en directe, com l’aclamat “Rituales de santería”, que enguany sona per primera vegada en els directes dels valencians.

El paper d’amfitrions de la nit era per Buhos, que arribaven a la cita celebrant que “per fi hi hagi un festival al Penedès”. Els de Calafell oferien un repertori triomfador amb cançons com “Volcans”, “Barcelona s’il·lumina” o el seu tema més recent, “Connectats”. La nit ja havia vist com passaven per l’escenari algunes de les bandes de més èxit del país, però Auxili sabia mantenir el ritme fins passades les tres de la matinada.

Amb referències contínues a la República Catalana, els valencians es posaven el públic a la butxaca i superaven amb èxit un dels últims festivals de la seva gira. Els encarregats de tancar la primera nit de concerts serien els ebrencs Xeic!, que feia més d’un any que estaven confirmats per al cartell d’enguany com a mostra de suport a la seva iniciativa de donar part del seu catxet a les famílies dels presos i preses polítiques. A ritme d’ska es tancava la primera nit de concerts i Coma-ruga ja descansava per viure un dissabte d’allò més potent. 

La madrilenya La Otra i els lleidatans Koers eren els primers que combatien la calor del dissabte i vibraven davant un públic molt nombrós per l’hora i la temperatura que marcaven els termòmetres. Al feminisme de La Otra s’hi sumaven, també, les lletres combatives de Mafalda. Les valencianes registraven una entrada de luxe a les set de la tarda i es confirmaven com una proposta d’èxit. Sr. Wilson deixava pas a la part més forta de la segona jornada, que ja no tindria pausa fins al cap de moltes hores.

El primer plat fort de la nit era Berri Txarrak, que estan immersos en la seva gira de comiat i, abans d’acomiadar-se de Catalunya amb una doble cita a Barcelona el mes de novembre, van viure a Coma-ruga el seu darrer festival. Les cançons dels bascos anaven acompanyades de discursos en català per part del cantant Gorka Urbizu, que no oblidava els joves d’Altsasu en el dia que complien 1.000 nits a la presó i feia esclatar el públic amb crits de “Askatu Altsasukoak”.

Un dels moments àlgids del concert va ser l’aparició de Pepo, cantant de Desakato, per col·laborar a “Denak ez du Balio”. L’asturià seria protagonista de la nit hores més tard amb un directe marca de la casa. Només va necessitar una cançó per fer el seu primer salt al públic quan aquest el va desafiar amb crits de “tírate, tírate”. “Solo habéis venido para esto, cabrones”, bromejava el cantant després de saltar. El concert explosiu, que va incloure una dedicatòria especial per a Berri Txarrak, va acabar, una altre vegada, amb un nou salt de Pepo entre el multitudinari públic de Coma-ruga.

Abans de Desakato havien passat per l’escenari del Festiuet els madrilenys Boikot, que presentaven un directe explosiu amb la presència de Julio Maloa, l’última incorporació de la banda en aquesta gira. El dia que Kosta celebrava els seus 45 anys amb pastís d’aniversari inclòs, el grup va oferir un dels directes més potents de tot el festival, amb temes com “Hablarán las calles”, “Grito en alto” o el clàssic “Kualquier Día”.

Abans de tancar el festival, els maresmencs Ebri Knight van presentar la seva millor versió tot i la baixa per lesió del bateria Adrià Díaz i el seu folk-rock va fer vibrar a un públic completament entregat. Les últimes forces dels assistents servirien per cantar les lletres combatives i feministes de Tribade, que van ser les encarregades de posar punt i final a una edició del Festiuet que significa un pas endavant per al festival, amb canvi d’ubicació i entrades pràcticament exhaurides.