Festiuet

Enmig d’un polígon industrial de Valls, un seguit de persones apassionades per la música han viscut dues nits de festival. Curtes, però màgiques. Només en dos dies han pogut saltar a ritme de grups com Suu, El Niño de la Hipoteca, Zoo, Green Valley, Auxili o La M.O.D.A. entre d’altres.

Hi ha qui diu que les segones parts mai van ser bones. No és pas el cas del Festiuet. Aquest any s’ha realitzat la segona edició i ha estat un èxit. Tot i portar grups molt coneguts, el format del festival ha creat una atmosfera íntima. L’escenari era petit i això permetia viure els concerts a prop dels artistes. Fins i tot alguns d’ells acabaven saltant a terra amb el públic, com el cantant de La Sra. Tomasa, grup encarregat de tancar el festival. Sembla idíl·lic poder gaudir de tants artistes en tan poques nits, però això també comporta una brevetat de concerts. Ara bé, els temes clàssics no han faltat.

Quins moments destaquem?

EL PRINCIPI. Inici de festival amb Atupa que, malgrat haver actuat a mitja tarda, va aconseguir transmetre molta energia des de dalt de l’escenari. Pèls de punta i temes gairebé cantats col·lectivament com “Malgrat tot” o “Poble”.

LES REIVINDICACIONS. La política va jugar un paper important en les manifestacions durant els concerts. Llibertat pels presos polítics, solidaritat amb els exiliats, i al·lusions amb un punt irònic cap a certs partits polítics. Vendetta va fer també referència a les agressions i les poques conseqüències dels fets de La Manada, condemnant el grup amb fàstic. El feminisme també va ser un dels grans clams. Roba Estesa amb el seu explosiu directe va ser un dels grups que més èmfasi va fer-me. Malauradament, com acostuma a passar en cada festival, al Festiuet tampoc hi ha hagut paritat de gènere en el cartell.

LA REFLEXIÓ. Què tenen els festivals que ens agraden tant? Hi ha un seguit d’elements que ens motiven i ens fan assistir-hi. Si els combines tots, trobaràs la recepta del Festiuet. En primer lloc, música, per descomptat. També volem zona d’acampada amb piscineta. I si es pot gaudir d’actuacions tradicionals com ara castells (Colla Joves Xiquets de Valls), gegants o batucades millor (Diables Espluga de Francolí). Pàrquing a prop de la tenda és un punt a favor. I si es llença confeti o es crema alguna carretilla també ens agrada, que fa lluir.

LA CONSCIÈNCIA. Vivim els concerts. Desconnectem. Fem cas de les indicacions dels artistes. Ens separem quan cal en dos grups i cantem la part de la cançó que ens toca. Ens ajupim i saltem intentant tocar el cel. Encenem llanternes de mòbil per il·luminar la nit de manera unànime. Tot això ens fa gaudir. Però també ens fa perdre la consciència. Ens comportem sense pensar. Per exemple, hi ha qui roba o qui és robat. Per no parlar de la brutícia. Embrutem l’entorn i el deixem ple de brossa. I després qui ho neteja? No ho sabem. Tan sols ens aixequem a mig matí potser amb una mica de ressaca, pleguem tenda, riem dels bons moments viscuts ahir i enfilem el camí de tornada.

Vivim els festivals, però siguem crítics. Amb nosaltres i amb l’entorn.