Festival Coordenades

'Moltes gràcies al Festival Coordenades, que són uns valents per organitzar tot això'. Itaca Band, Buhos i Ramon Mirabet coincidien en qualificar com a 'valenta' l'aposta del Coordenades, que arribava amb molta força en el panorama musical gironí i català. El passat mes de febrer s’anunciava la creació d’un nou festival d’estiu a La Bisbal d’Empordà i ho feia picant alt, amb un cartell que el situava, directament, com una de les grans cites de l’estiu.

Com tot festival que s’estrena, el Coordenades tenia en la seva primera edició una autèntica prova de foc, i encara més quan l’estrena és amb un cartell d’aquesta envergadura. Dissabte era el moment d’analitzar encerts i errors per encarar la possibilitat de futures edicions. En la llista de punts forts dels organitzadors segur que hi figurarà, en un lloc destacat, l’espai i el format escollits pel festival. L’ampli espai que acollia el Coordenades a l’antic camp de futbol oferia una zona de descans, espai per food trucks, una zona dedicada als nens amb un taller d’artesania, pintura i perruqueria i l’espai dels concerts, que tenia dos escenaris que s’alternaven.

En l’escenari gran hi passarien les grans figures de la nit, mentre que en el petit hi hauria actuacions menys destacades que servirien per amenitzar l’espera entre concert i concert. El format resultava un èxit, ja que feia més agradables les estones mortes i els grups aconseguien una bona quantitat de públic. Per l’escenari secundari hi passarien al llarg de la nit Pau Blanc, Kharloss Selektah, Medusa Box i Suu, que va ser qui més públic va aconseguir reunir i va mostrar les seves credencials per actuar en escenaris principals de futurs festivals.

Entre els punts a millorar per a futures edicions hi ha, de ben segur, l’assistència de públic. Tot i registrar una bona entrada per ser la primera edició, l’aforament de 7.000 persones quedava lluny d’omplir-se i segur que l’organització intentarà millorar-ho de cara a l’any vinent. Els primers en pujar a l’escenari eren Itaca Band, que vinguts des de Montcada i Reixac anaven veient com arribava el públic i acabaven el concert amb molta més gent de la que hi havia en l’inici. Tot i ser una hora d’actuació atípica pel grup -el concert començava a les 5 de la tarda-, els grans temes com “Ahora y aquí”, “La vida explosiva” o “Temerario” feien saltar el públic i creaven els primers pogos del festival a plena llum del dia.

L’ambient festiu continuaria amb uns Buhos que arribaven a la cita gairebé sense dormir després d’haver actuat la nit anterior a Bilbao. La jornada també estaria plena de tot tipus de reivindicacions: proclames feministes de Suu, crides a favor d’una sanitat pública digna de Macaco, denuncies en contra de la corrupció de Buhos o missatges a favor de la llibertat d’expressió i la llibertat dels presos polítics de La Pegatina i Itaca Band.

Si Itaca Band i Buhos havien reunit un públic majoritàriament adolescent a les primeres files, la mitjana d’edat pujaria amb l’actuació de Ramon Mirabet. La tònica del festival era la combinació entre un públic adolescent i, sobretot, un ambient familiar, amb molts nens i públic adult. Tot i actuar durant l’hora de sopar, Mirabet aconseguia seduir els seus seguidors i tirava d’una aposta local amb una col·laboració de Miquel Abras.

Ja de fosc, Macaco era qui més públic aconseguia acumular al llarg de la nit i es convertia en l’actuació estrella de la primera edició del festival. A més de fer sonar els seus grans himnes, el cantant també s’atrevia amb cançons no editades discogràficament com “Vívela a tu manera” i “Valientes” i, fins i tot, amb moments d’improvisació. En la recta final del concert, el barceloní es posaria el públic empordanès a la butxaca amb “República de la Tramuntana” i elogis a l’Empordà i el Mediterrani.

La primera edició del Festival Coordenades ja anava acabant i després de set hores de festival i un llarg canvi d’escenari -Medusa Box va actuar durant pràcticament una hora a l’escenari secundari- era el torn de La Pegatina, un dels grans reclams de l’estrena. Els temes més clàssics del grup liderat per Adrià Salas es combinaven amb èxit amb temes del darrer disc com “Algo està pasando”, “Mama” o “Y volar”. Després d’un dia que havia estat llarg a La Bisbal, alguns començaven a marxar abans de finalitzar l’actuació dels de Montcada, però una gran quantitat d’assistents encara aguantaria fins al final per saltar amb “Mari Carmen”, “Ahora o nunca” o “Lloverá y yo veré”.

Després de vibrar amb La Pegatina, que oferien l’actuació més llarga de tot el festival, ja només restava la presència del DJ Carles Pérez per tancar una exitosa primera edició del Coordenades. El festival ha aterrat amb força i, tot i que haurà de millorar en alguns àmbits, té opcions de creixement i sembla que ha arribat a l’escena musical per quedar-s’hi durant molt temps.