Festivalet de Collsacabra

Cantonigròs ens té acostumats a festivals de qualitat. Durant més de 25 anys aquesta petita població del Cabrerès ha organitzat El Festival Internacional de Música de Cantonigròs, un multitudinari festival que malauradament ha quedat en "stand-by". No així el Festivalet del Collsacabra, que arriba amb aquesta a la seva cinquena edició

És un festival que podríem qualificar d'eclèctic pel que fa a la selecció musical que ens ofereix. A diferència d'altres festivals, no està plantejat perquè els assistents participin de tots els espectacles, ja que podem trobar un espectacle purament infantil contraposat al recital d'un guitarrista de renom, per després vibrar amb cançons d'arrels ètniques, continuar gaudint amb la veu d'una jove cantautora i acabar la nit esbojarradament a ritme d'SKA. El públic va anar canviant al llarg de jornada i pràcticament res tenien en comú els que van obrir el festival amb els que el van tancar.

Hi havia anunciades cinc actuacions en diferents espais del poble, triats per emmarcar adequadament cada un dels espectacles segons el públic al que anaven adreçats: la plaça, les escoles... Una intensa tempesta d’aquestes que aquest final d’estiu ens està oferint, però, va fer que s’haguessin de realitzar totes les actuacions a la carpa, on es van adequar dos escenaris diferents. No vam poder gaudir dels espais idíl·lics previstos, però com li va comentar un del poble a un forani, entrant dins la carpa una mica (força) molls: “Noi, perquè et penses que el Cabrerès està verd?"

Per als més menuts hi havia programat a la plaça, l’espectacle Sempre de vacances a càrrec de 2princesesbarbudes. Música per a tota la família, amb guitarres roses, maraques-granotes trompetes “plasticoses”... i com ells mateixos diuen:  "música baixeta per a gent baixeta amb instruments de joguina”.

Al porxo de les antigues escoles hi havia programada l’actuació del guitarrista Toti Soler. Tot i el canvi d’emplaçament a la carpa, va fer gaudir un públic incondicional amb una acurada selecció de peces de la seva extensa carrera. El de Vilassar anava presentant un a un els temes que immediatament rebien l’aprovació del públic en forma de murmuri de gustosa aprovació. Durant l'actuació ens va interpretar temes propis, poemes musicats de Pessoa, Vergés, Pere IV... i fins hi tot una composició del seu avi, Alexandre Galí. Quan al campanar de la església tocaven les set, Toti Soler donava per finalitzat el recital amb la peça "Petita Festa". Coincideix que en breu en Toti Soler presentarà juntament amb Gemma Humet un disc conjunt que portarà per títol Petita Festa.

Amb el temps just per girar les cadires i encarar-les a escenari oposat, en Yacine Belahcene, Massinissa Ait-Ahmed i en Marc Serrats ens presentaven l’espectacle Cafè d’Alger. Una formació musical propera amb la que ens van oferir una interessant proposta transcultural fent-nos obsequi del ritme de les seves tonades en català, francès i amazigh d'Algèria. El trio va aconseguir transmetre "el bon rotllo" de la seva interpretació al públic assistent, fred al principi i entregat al final.

Amb el temps just per deixar-nos fer un mos per sopar, prenia el relleu Gemma Humet acompanyada al contrabaix per Pau Lligades, ens va oferir entre d’altres temes cançons del seu segon disc Encara (Satelite K, 2017) com: “Podries” poema musicat de Joana Raspall. Un dels moments emotius del concert va ser en interpretar el poema de Maria Mercè Marçal, musicat per Borja Penalba “Cançó de fer camí”. La egarenca es va mostrar compromesa i propera fent-nos oblidar per uns moments les inclemències meteorològiques escalfant amb les seves melodies una carpa en la que l'estiu no hi tenia ja res a dir.

Era el moment d'endreçar les cadires que al llarg del festival havíem anat encarant d'escenari en escenari, el públic necessitava la pista de ball. El fi de festa el va posar el grup Pepet i Marieta amb la seva música “canyera” i les seves lletres irreverents. Els de les terres de l'Ebre, amb una posada en escena trepidant. Amb versions i temes propis van fer xalar de valent el darrer torn de festivalers.  I com no podia ser d’un altre manera, en Josep Bordes ens va obsequiar amb el seu streaptease sui-generis, desafiant les baixes temperatures del Collsacabra aconseguint escalfar la freda nit.