Gemma Humet i Alidé Sans

Unes notes de guitarra esotèriques comencen a captivar la platea del Petit Palau de la Música. Dolçament, paraules en aranès filen un cordó suau que s'entrellaça amb les cordes que les mans de Paulin Courtial acaricien. La calidesa de la veu que sentim prové de les ara mateix fredes muntanyes del Pirineu, i ens la porta Alidé Sans, que de la mà del seu inseparable guitarrista interpreta "Sense votz", del seu últim àlbum Henerècla (Autoeditat, 2018). Els dos músics obren així aquest concert que forma part del festival Músiques Sensibles, i ens demostren que no se'ls hi ha inclòs a la lleugera.

'Bona nit...' diu la cantant, 'bona nit!' repeteix a un públic encara massa hipnotitzat per a contestar, però que respon alegre davant d'aquest toc d'atenció. Just després d'aquesta salutació, Sans ens explica la preocupació que té per la preservació de la seva llengua, per això proposa fer la resta de la seva intervenció totalment en aranès, al que tothom consent content i aplaudeix.

Els dos artistes ens dibuixen valls i boscos amb delicada música que, segons avança el concert, es carrega progressivament d'energia, incloent-hi cançó a cançó, ritmes més accelerats i efectes de sintetitzador. Cal dir que Courtial, amb el seu loop, aconsegueix crear unes atmosferes molt pròpies i originals que fan salts entre músiques tradicionals i d'altres estils com el jazz o l'ska. D'altra banda, Alidé Sans crea la seva atmosfera entre els espectadors, amb els que interactua alegrement des del principi. I sense abandonar aquesta alegria ara s'acomiada, però presentant abans una cançó que mai ha sigut tocada damunt d'un escenari. Es tracta de "Henèrecla", que dóna nom al seu nou disc.

És el torn de Gemma Humet, que puja sola a l'escenari per interpretar amb el piano el seu "Himne al futur", amb el que fa lliscar la seva veu melosa per tot aquest petit palau. Directament del cor, sense intermediaris, surten les seves paraules, suaus i clares, que ens diuen 'tanco una etapa'; una gira que ha durat gairebé dos anys i a la que dóna fi aquesta nit. Explica també, després de presentar els músics que ara l'acompanyen, el significat del seu àlbum Encara (Satélite K, 2017), que és un dolç crit que denuncia injustícies i condemna guerres; temes dels quals sent que ha de parlar, com ella expressa: 'Ja que tinc la sort de treballar amb un micro al davant'.

Aquesta nit, Humet ha convidat diversos artistes que, al llarg de tot el concert, van apareixent a l'escenari per compartir cançons i poemes amb ella: "Utòpics, idealistes, ingenus" amb el cantautor Pau Alabajos, "Mare mortum" amb Estel Solé i "Cançó de fer camí" amb Mireia Vives i Borja Penalba. La cantant terrassenca, cap al final de l'actuació, invoca també al grup vocal In Crescendo, amb els que interpreta una altra vegada "Himne al futur", ara amb una sonoritat molt diferent i molt rica en veus. Però no és aquesta l'última peça que sentim; el contrabaixista Pau Lligadas ens vol mostrar un arranjament fet per ell mateix de "les lleis del teu cos", cançó que executa d’una manera exquisida íntimament amb Gemma Humet.

Així acaba una vetllada de músiques que amaren l'ànima amb dolçor i esperança, com una abraçada protectora que dóna seguretat davant de les pors del món. Músiques que, com resa el cartell del festival, són sensibles i, per tant, ens emocionen davant la seva bellesa estètica i el significat de les seves lletres.