A Gossos els agrada sorprendre al seu públic, fer concerts diferents, especials, que quedin gravats en la memòria dels seus seguidors. Si pels 22 anys van fer aquells concerts íntims, com si ens trobéssim al local d’assaig, fets a 22 poblacions, amb 22 cançons, 222 persones de públic i a les 22 hores, ara, pels 25 anys, ens tenien preparada una gran sorpresa.
Tots érem conscients que aquell concert havia de tenir tots els ingredients necessaris per ser recordat. 25 anys com a grup no es fan cada dia, molt pocs poden dir que han arribat a aquesta xifra de luxe. De fet, el mateix Natxo Tarrés va dir “25 anys donen per molt. De fet, portem més temps junts que separats. Som bons amics i hem compartit de tot. Celebrar la vida és molt important i, a vegades, els humans ens oblidem de fer aquestes coses”.
El concert a L’Auditori de Barcelona va ser tot un esdeveniment. Els que ens pensàvem que Gossos tocarien amb els artistes més destacats de l’escena catalana, anàvem equivocats. Van ser els grups els que van interpretar les cançons del quintet de Manresa. A més, la nit també ens preparava una part audiovisual important. El concert començava amb un vídeo de Pere Arquillué interpretant la cançó “Filosofant”. Les cançons dels Gossos van prendre un format teatralitzat de la mà de Joel Joan i Anna Sahun amb “Oxigen” o Drexler amb “Club Tonight”, entre altres.
Els primers en aparèixer a l’escenari sí que van ser els protagonistes de la nit. Després del vídeo amb l’actor Pere Arquillué, Santi Serratosa (bateria i percussionista) apareixia sol, al centre de l’auditori. Va començar fent percussió i, poc a poc, es va anar sumant la SSM BigHand, una big band de percussió corporal que seguia el ritme de “Res és per sempre”. La resta de la formació, Natxo Tarrés, Oriol Farré, Juanjo Muñoz i Roger Farré van aparèixer a l’escenari amb la percussió i dansa dels artistes.
Els primers convidats en pujar a l’escenari van ser Els Amics de les Arts. El grup va triar una de les cançons més antigues de la formació. Ens vam traslladar aquell primer disc de la banda (Gossos, Edicions Fonogràfiques JERCAR, 1993) i vam tornar a veure, després de molts anys sense ser interpretada, “Rera teu”. També va ser tota una sorpresa tornar a veure els Lax’n’Busto amb el seu primer cantant, en Pemi Fortuny, junts un altre cop. Tot i els problemes de so previs, vam escoltar “Un món de flor i violes”.
Els que tampoc van faltar en aquesta gran nit va ser Txarango. Amb aquella mítica “Voldria dir-te” va sortir Alguer Miquel i el bateria Dídak Fernández va posar-se al comandament de la percussió. Seguidament, tota la formació va animar a posar-se dempeus al públic i van transformar el concert en tota una sala de festes amb confeti inclòs. “No és nou” va prendre un nou caire festiu.
Xavi de la Iglesia, cantant de Blaumut va dir “és un plaer està aquí celebrant aquests 25 anys dels nostres Gossos”. I així van passar “Condemnats” per les cordes del violí i el violoncel. Judit Neddermann i Ramon Mirabet van sorprendre el públic amb una versió despullada a veu i guitarra de “Si torno a néixer”.
Per aquest concert, Gossos havia obert un concurs de covers. Durant el concert van poder veure un resum de les millors actuacions i Gossos va acabar dient que “no hi ha recompensa més gran que veure que les cançons ara són vostres”. I les cançons van ser de Sopa de Cabra, que també va celebrar els seus 25 anys el 2010. Ells van interpretar “Buscant”.
A la segona part del concert, els autèntics protagonistes van ser els mateixos Gossos que van interpretar algunes de les seves cançons més populars: “A l’horitzó”, “Pareu el món”, “Deixa’t portar”, “Pluja” (interpretada amb el Cor Geriona”) i “Corren” on també va sortir Macaco. Els Pets no van poder assistir a la festa per motius personals i un emocionat Oriol Farré els va voler agrair la seva amistat.
El concert va acabar amb tots els artistes convidats a l’escenari. Tots junts van interpretar “Marbre”. Gossos marxava per la part principal de L’Auditori i ens tenien preparada una última sorpresa. En sortir al hall hi havia pizzes i un refrigeri per a tothom, però el més important: ells tocant de nou al costat del públic que no es va voler perdre una nit tant important com aquesta, a tots els seguidors d’aquests 25 anys de carrera.