La cita a l’Auditori per homenatjar a Moncho es presentava agredolça. Tot estava planificat perquè el “Gitano del Bolero” fos present a l’homenatge a una fructífera carrera musical que volien rendir-li els seus amics i familiars acompanyats del seu, tan estimat, públic barceloní. De manera inesperada el cantant de Gràcia va patir una parada cardíaca de la qual no es va poder recuperar el passat 25 de desembre, mateix dia en que a l’Auditori penjaven el cartell de sold out; aquest havia de ser el seu regal de Nadal. La reunió d’amics va seguir en peu i aquest dilluns 14 de gener les veus més properes a Moncho es varen unir per rendir un tribut pòstum al “Rey del Bolero”, que lluny de ser un mar de llàgrimes es va convertir en una celebració festiva a la vida del cantant.
Amb paraules del mateix Moncho escoltades al vídeo que va obrir la vetllada: ell si que era “profeta a la seva terra”. Aquesta afirmació no va trigar a constatar-se quan els primers convidats de la nit varen fer presència al escenari. Sabor de Gràcia, encapçalats per Sicus Carbonell, van recordar al cantant amb una de les cançons composades per Moncho, ‘Finestra’. Però no van trigar a omplir l’escenari de rumba catalana i alegria amb ‘Levántate’, dedicant-li al “Tete Moncho” i animant al públic a cridar: “Moncho a ti te queremos, a ti te quiere Barcelona”. La rumba no va abandonar l’escenari i el següent en pujar-hi va ser Antonio Carmona amb un ‘Vengo Venenoso’ que va tornar a posar d’en peus l’Auditori.
Lolita va precedir a Carmona recordant que per a ella “Moncho era família”, i així van començar a sonar els primers acords ‘d’Amnesia’. Seguida d’una calorosa ovació, Lolita va exclamar emocionada que: “ Soy jerezana por parte de mi madre y muy catalana por la parte de mi padre”, fent referència a El Pescaílla. La filla de La Faraona va alegrar al públic amb ‘Sarandonga’ i de nou l’Auditori es convertia en una festa. Després de Tamara que va aportar el contrapunt més jove amb una ja clàssica ‘Por Debajo de la Mesa’, va ser el torn de Dyango que va escollir les lletres de cançó de bressol de ‘La Mare’ per recordar al seu amic. Fou ell qui va aclarir que més que el “Rey del Bolero”, Moncho era el “Gitano del Bolero”.
“En la vida conocí mujer igual a La Flaca” començava a entonar Pau Donés. El de Jarabe de Palo va pujar a l’escenari tan sols amb les seves tumbadores i acompanyat al piano per Kitflus, a qui va qualificar com un dels “millors pianistes del món”. Amb aquests ingredients i la seva sempre aclamada ‘La Flaca’ fou fàcil fer que la gran sala ballés. Acte seguit va ser el torn de l’homenatge en estat pur de la família Calabuch. Jaume Calabuch, nebot de Moncho i pianista d’una de les grans absències de la nit Diego el Cigala, va explicar que gràcies al seu tiet va poder convèncer als seus pares per estudiar música. El colofó el va posar Miguel Poveda amb ‘Te Extraño’. "Te extraño, no sabes Moncho cuánto te extraño" va versionar el de Barcelona. Pel final de festa a Poveda se li va unir Joan Manuel Serrat, plegats van cantar ‘El Meu Carrer’ i “el noi del Poble Sec” acabà l’homenatge amb ‘Mediterraneo’. Serrat va convidar a l’escenari per darrera vegada a les veus amigues de Moncho, deixant clar que allò era una festa, per acabar cantant ‘Toda una vida’ sota l’alegre mirada del “Gitano del Bolero” des de la pantalla de l’escenari.