Dissabte nit i la Sala Apolo balla a ritme d'Hora de Joglar i la Balkan Paradise Orchestra en un esdeveniment que serà recordat per la unió d’aquests dos importants grups revelació dels últims anys. Sota el nom d'Abrak'ataka, les dues formacions s'uneixen en un espectacle que s’emmarca dintre el festival Connexions i en el qual serà impossible no ballar des del primer moment fins a l'últim.
Ja des d'un principi, el caràcter festiu acompanya l'esdeveniment. La major part dels integrants de les dues formacions es mesclen entre el públic per tocar "Odessa de bar" de la Balkan Paradise Orchestra i donar per iniciat el concert. Aquesta nit, a l'Apolo es cantarà i es ballarà, però sobretot es viurà el present. Amb la música balcànica com a protagonista, els garrotxins Hora de Joglar s’acomiadaran del seu treball més recent, Present (RGB suports, 2017), tot repassant algunes de les cançons d’aquest disc com “Niu de Plomes”, “Tot és poc” o “Vigila”. No s’obliden tampoc de peces de l’anterior treball, com “L’Home llop” o “Sóc feliç” i de forma improvisada, “Imagina”, cançó que el cantant de la formació, Isard Camps, demana tocar d’improvís, i per sorpresa de tots els presents, cap al final del concert.
Aquestes cançons es van combinant sobre l'escenari amb d’altres incloses a K’Ataka (Microscopi, 2018), primer disc de la Balkan Paradise Orchestra, com “Ederlezi”, “Mesecina” o “Unza unza time”. Amb un total de 17 artistes sobre l’escenari, s'entrellacen cançons d’un grup i de l’altre mentre els músics es van combinant per actuar sols o junts i formar aquest concert conjunt on el públic no deixa de ballar. La majoria ho fa a la pista, però els més romàntics, atrets per l’encant de la Sala Apolo, no perden l’ocasió per practicar uns passos de lindy hop davant la barra o als laterals. Per la seva banda, els artistes també ballen enèrgicament sobre l’escenari, deixant moments tan memorables com el de tocar la trompeta cap per avall per part de les Balkan.
Qualsevol excusa és bona per cantar i ballar a la vida i un comiat no necessàriament ha de ser trist. Hora de Joglar s’acomiada d’aquesta gira, i la Balkan Paradise Orchestra segueix endavant. Un fins aviat amb un concert que acaba de la mateixa manera que comença: amb alegria i amb els músics tocant entre el públic, fent-los partícips del moment. D’un moment que tant de bo no fos irrepetible.