Catalunya, País Valencià, Catalunya Nord i Illes Balears. Pocs festivals presenten en una sola nit un cartell tan representatiu dels Països Catalans com ho va fer aquest dissabte el Festival In-Somni a La Mirona de Salt. Malgrat tot, la representació balear que havia d’anar a càrrec del raper Valtònyc va ser impossible per culpa de la repressió de l’Estat, que ha forçat el mallorquí a marxar a l’exili. El cantant, però, va estar present al concert en boca dels músics dels diferents grups, que li van fer arribar tot el seu suport en la situació que està vivint.
Encara amb poc públic a la sala, el concert començava amb el pop de Hellolisa i l’ska de Goulamas’K, que havien portat fins a Girona alguns dels seus seguidors més fidels. Amb la música arribada del nord l’ambient s’anava escalfant i passada la mitjanit arribava el primer dels dos plats forts de la cita. Ebri Knight pujaven a l’escenari amb força per presentar el seu nou disc, que sonava per primera vegada a comarques gironines.
Al llarg del concert sonarien les consignes habituals en els concerts dels maresmencs: homenatges a referents com Esquirols, Ovidi Montllor o Miguel Hernández, records a tots aquells que van combatre el feixisme durant la Guerra Civil i proclames a favor de la llibertat dels presos polítics. Tot plegat en una Mirona que havia quedat lluny del sold out. La sala, que aquesta temporada ha penjat el cartell d’entrades exhaurides amb concerts de La Raíz, Txarango o Buhos, no aconseguia omplir en el marc del festival In-Somni, però l’ambient era de primera entre els assistents.
Els temes de Guerrilla (Maldito Records, 2018) no feien oblidar els grans èxits dels dos discos anteriors, que també sonaven amb força. Després d’una mica més d’una hora de directe, “Guerrilla” obria els bisos seguida de “Vientos del pueblo” i “Viurem lliures”, que tancava el concert entre crits del públic. Ebri Knight s’havien guanyat el respecte de la sala i deixaven pas als valencians Zoo, que seguirien amb el discurs polític i social del grup liderat per Arnau Aymerich.
Passades les dues de la nit sonaven les primeres notes de “Corbelles” per començar el darrer concert. Zoo tirava de cançons del seu primer disc per començar el directe, però els temes de Raval (Propaganda pel fet!, 2017) també anirien sonant al llarg de la nit. No tardaria en arribar el primer moment reivindicatiu: després d’interpretar “Presoners”, Panxo assegurava que “tant de bo tots els presoners dels que hem de parlar fossin en sentit metafòric com en la cançó” i reivindicava la lliçó que havien donat els catalans a la resta de pobles de l’Estat, abans de dedicar “Dilo en castellano” al nou govern de Pedro Sánchez i, en especial, a Josep Borrell.
Abans de marxar als bisos, encara hi hauria de temps de recordar dos persones a l’exili: Valtònyc i Anna Gabriel, a qui afectuosament li dedicaven “Xafant fang”. Després, els valencians entrarien al tram final del concert amb una frase ja tradicional en els directes: “ens veiem aquest estiu a les festes majors i al raval de la història”. “Estiu”, “Ventiladors” i l’apoteòsic “Esbarzers” tancaven el concert, que acabava amb pogos del públic que havia viscut sis hores en directe de música i reivindicació social i política.