Qui alguna vegada ha sentit en directe Ismael Serrano, ja sap que a un concert seu sempre s'hi ha d'anar preparat per sortir-ne tard. El cantautor madrileny és un d'aquells músics a qui els agrada prendre's les coses amb calma. Degustant les cançons, servint-nos un repertori extens, unes llargues presentacions, fent-nos abandonar les presses. Aquest dimarts ens tenia preparada una cita de prop de tres hores al Porta Ferrada emmarcada en la gira de celebració dels seus 20 anys de música.
Ens trobàvem un Ismael Serrano d'aires nostàlgics, evocat a la reflexió sobre el canvi. "Y así como todo cambia, que yo cambie no es extraño" cantava tot resseguint els versos escrits per Julio Numhauser i sempre lligats a la veu de Mercedes Sosa. Després de 20 anys sobre els escenaris, el de Vallecas ha volgut prendre's la llicència de mirar al passat i d'aquest clitxé en surt una gira on el pas del temps pren protagonisme. 'Escribí esta canción como hijo, ahora la canto como padre", ens explicava abans d'entonar "Papa, cúentame otra vez".
El seu pas pel Porta Ferrada -amb un aforament allunyat del ple- ens deixava poques sorpreses però, com sempre, molts detalls. Com aquell somriure còmplice en cantar allò de 'reyes que pierden sus coronas' entre els aplaudiments entusiastes del públic. O un "Día de la ira" dedicada 'a todas las mujeres que un 8 de marzo salían a la calle para hacer historía'. També picades d'ullet a la situació a Catalunya. Breus, però clares. 'La política lo que debe hacer es tender puentes por el diálogo' deixava anar abans de "Si se callase el ruido. 'Que lástima que se judicialice la política y que lástima el desencuentro' insistia cap al final.
Sense l'escenografia que l'acompanya habitualment i amb un format reduït a teclat, percussions, violoncel i contrabaix, el cantant ens oferia un concert menys distès que altres vegades i fidel a un guió rígid que deixava poc marge a la improvisació. Potser això és el que contribuïa a crear un ambient fred entre músic i públic. O potser hi ajudava un set-list que pràcticament calcava el disc en directe publicat l'any passat i convertit en spolier d'una gira que incorpora poques novetats en el repertori més enllà d'una versió renovada de "La llamada".