Ítaca Sant Joan

24 hores abans de la revetlla de Sant Joan, l’Estartit va començar a viure una festa que acabaria confirmant que la població de la Costa Brava ja s’ha convertit en una de les referències musicals de la revetlla. Mantenint i ampliant l’aposta de l’any anterior, el Festival Ítaca tornava a programar una doble nit de festa per celebrar l’arribada de l’estiu. Amb un espai més gran que ara fa un any i un èxit de públic que gairebé va provocar un doble sold out, l’Ítaca Sant Joan no només es manté, sinó que va a més.

En la nit prèvia a la revetlla, l’aposta era per l’amistat que unia Doctor Krápula, Txarango i Che Sudaka. Només dos dies després de compartir escenari a la Sala Apolo de Barcelona, els tres grups tornaven a coincidir i confirmaven la seva bona sintonia. Els colombians, en la mini gira que els ha portat a Catalunya com a taloners de Txarango, obrien la nit i complien així el “somni” de tocar a terres catalanes, mostrant-se àmpliament satisfets per l’oportunitat. Després del concert, el cantant Mario Muñoz i els membres de la banda es convertirien en uns espectadors més de la resta de la nit, vivint amb passió els concerts dels seus amics.

Per si algú en tenia dubtes, Txarango confirmarien ben aviat el seu paper de caps de cartell absoluts de la nit i el recinte s’ompliria fins la bandera per rebre el grup del Ripollès, que faria saltar i cantar als seus seguidors. “Una lluna a l’aigua” o “Agafant l’horitzó”, juntament amb temes més antics com “Músic de carrer” o “Compta amb mi”, representaven el dolç moment que viu el grup liderat per Alguer Miquel, que era capaç de fer penjar el cartell d’entrades exhaurides en la primera nit de festival.

Che Sudaka tancaven la nit, però la festa no havia acabat i menys de 20 hores després de l’actuació dels sud-americans el recinte tornava a obrir les portes per afrontar la segona nit: aquesta vegada sí, la nit de revetlla. La nit del foc, que s’escenificava amb una gran foguera a tocar dels concerts i milers de petards ressonant a la platja empordanesa, tornava a portar actuacions de primer nivell a l’escenari de l’Ítaca.

I si és la nit del foc, no hi podia faltar Ebri Knight. Els maresmencs eren els caps de cartell de la segona nit i van ser qui més públic van aglutinar sobre la sorra de la platja de l’Estartit. Abans, però, havia estat el torn de Koers, que havia obert la nit, i Germà Negre, que presentava per primera vegada en directe Molt de porc i poca salsitxa (Halley Records, 2018), el seu tercer àlbum discogràfic.

Germà Negre van presentar el seu nou disc sense renunciar tampoc a clàssics com “En el convent de Sant Francisco”, “Jo vull ser miss” o “Si el rei vol corona”, que animaven a un públic jove i amb ganes de festa. La nit havia començat amb més gent a l’exterior del recinte que dins, però de mica en mica es deixaven de sentir petards i el concert es convertia en l’epicentre de la festa. Mentre la foguera cremava les últimes brases i la nit més curta de l’any arribava a la seva fi, Pachawa Sound van aterrar amb força per posar el punt i final musical al Sant Joan de l’Estartit.