El cartell d'entrades esgotades vaticinava una nit molt especial. Aquest passat dissabte 27 d'octubre, precisament el dia del seu aniversari, Joan Rovira tancava gira a la sala La Nau de Barcelona.
Salutacions, abraçades, somriures i converses anecdòtiques omplien el temps d'espera. Quinze minuts després de l'hora prevista els músics van començar a ocupar els seus llocs a les fosques. Esclat de llums, pluja de confeti i les notes de "El meu ritme" donaven el tret de sortida a la festa que s'allargaria fins ben passada la mitjanit.
Sense pausa sonava el segon tema de la nit “Llumins” amb un públic ja més que entregat i corejant cada lletra, i és que Rovira té el do de transmetre energia i proximitat des del minut zero. "Gràcies per venir, és el millor regal d'aniversari que em podíeu fer" confessava el camarlenc visiblement emocionat. “Senyors passatgers” i “Ballar descalç”, i de nou el músic es dirigia al públic, ara recordant els inicis: “No sé que dir-vos, a les primeres cançons estava tremolant, que siguem tanta gent fa que em vinguin imatges del principi quan aquí, a Barcelona, intentava portar gent i érem pocs”. Les lletres optimistes del pas del temps i de l’amor que parlen de la quotidianitat del dia a dia del segon disc Encara tenim temps (Satélite K, 2017) seguien sonant, quedant palès que el cantautor de les Terres de l’Ebre està recollint tot el que ha sembrat durant aquests anys de recorregut.
I va arribar el primer regal de la nit pels allà presents. Joan Rovira volia fer un tast del que serà el seu proper treball discogràfic i va desvetllar la primera peça inèdita titulada "Sé que ets tu", convidant a tothom a pensar amb aquella persona per la que ho deixaríem tot per fer la volta al món. No va tardar a arribar el segon tema inèdit "Em confons", fent participar el sector femení i masculí de la sala per separat, i és que la personalitat de Rovira mai falla, i va aconseguir que cançons noves i desconegudes resultessin familiars des del moment que començava a cantar-les.
Abans d'arribar al tercer regal en forma de cançó inèdita, i amb la mel a la boca, l'ebrenc va voler recordar un seguit de temes del disc anterior Peix sense espina (Satélite K, 2015), seguidament i sense pausa sonava "Lo meu riu", cantada a l'uníson i que va transformar la sala en un autèntic riu format per cartolines blaves i verdes. Entremig, també hi va haver lloc per les presentacions, allà on es va deixar veure la complicitat del cantautor amb tota la banda que l'acompanya: Andreu Martínez (guitarra elèctrica), Àlex Badia (teclat), Roger Pi (bateria) i Julio Bernardo (baix). Tots rebien l'aplaudiment del públic agraït per fer que cada directe es convertís en una festa.
Amb una il·luminació més tènue, Joan Rovira apareixia sol a l'escenari, assegut i guitarra en mà, portava una altra nova cançó pels seus fans que presentava amb el nom de "Sota el teu balcó" i que es va convertir en un dels moments més còmics de la vetllada degut al petit lapsus que va patir l'artista de Camarles al no recordar-se d'un tros de la lletra. L'escalf dels fidels seguidors, però, va quedar plasmat.
La nit s'acostava al final, i en un dia tan assenyalat, tampoc va faltar la reivindicació cap a la nostra llengua i la nostra terra, "Germans de llengua" ens recordava la situació viscuda feia just un any. Sense interrupcions arribaven les cançons més mogudes de cada disc, "M'agrada" i "Encara tenim temps", que acabaven de fer moure els esquelets. Pluja de confeti per tancar la festa. Aquesta vegada la cirereta del pastís la va posar el públic entonant el popular "Moltes felicitats".