Juanes

L'artista amb més Grammys Llatins de tota la història arribava aquest dilluns al festival Arts d'Estiu de Pineda de Mar en l'última de les tres parades a terres catalanes que tenia previstes al llarg de l'estiu.

Juanes aterrava al Maresme lluint la seva inacabable col·lecció de hits però, alhora, reivindicant el present i un últim treball, Mis planes són amarte, que prenia protagonisme ja només començar. "A Dios le pido", un dels primers grans èxits de la seva discografia, ens donava la benvinguda i connectava amb el Juanes més actual, representat a "Fuego", senzill de presentació del nou disc.

La combinació d'èxits llunyans -"Nada valgo sin tu amor", "Fotografia", "Es por ti"- amb cançons de nova creació -"Hermosa ingrata"- ens donava un inici fulgurant que anava progressivament a la baixa a mesura que les noves composicions s'anaven fent amb el control absolut del repertori. El concert perdia revolucions i s'estancava entre novetats poc celebrades i balades que no acabaven de trobar una resposta entusiasta. Juanes tampoc semblava especialment comunicatiu i transmetia una imatge més aviat apàtica i distant. Poca -o nul·la- interacció amb el públic i comentaris limitats a uns quants clixés sense especial entusiasme. "Poder estar aquí es una bendición"; "Estoy tan feliz de estar aquí esta noche..."; "Les amo, les amo, les amo"...

I aquí és on el poder del single es reivindica davant del disc. Si les cançons de Mis planes són amarte no acabaven de trobar la complicitat del públic, els últims senzills -"Pa dentro" i el remix electrocúmbia de "Oye mujer"- tornaven a posar en alerta el recinte. El concert creixia i el retorn a clàssics com "La paga" anava preparant el camí pel moment d'apoteosi que s'acostava.

Primeres notes i un mar de mòbils s'alçaven per sobre els caps. "Tengo la camisa negra, hoy mi amor està de luto...". L'Arts d'Estiu esclatava i es llançava a cantar un dels èxits per excel·lència del pop llatinoamericà. Tornàvem a ser a dalt de tot i "Me enamora" mantenia el públic entregat.

Una carrera d'èxits bé ha de servir per salvar un concert poc lluït. I és que Juanes té repertori de sobres per posar-se a la butxaca el públic, fins i tot, aquells dies en què sembla que la connexió està perduda. Arribàvem als bisos i apostava per una versió intimista de "Volverte a ver" només a teclat i veu. Moment de recolliment i de proximitat abans de llançar-se als últims hits -"Gotas de agua dulce", "Cuando pase el temblor" i "Querida"-. I, per acabar, final d'altura amb bases i efectes electrònics i un públic entregat a "La luz" en un dels moments de màxima energia d'un concert que fins llavors s'havia mantingut atrapat en les balades.