Juanito Makandé

El públic s’aixeca del terra quan comença a sonar un fil musical amb els ritmes del grup Zoobazar, ja retirat. Comencen a ballar i a omplir el Sant Jordi Club, que ja es ple de gent. Tant bon punt s’apaguen els llums s’apropen ràpidament a l’escenari i esperen impacients les primeres notes que donin el tret de sortida al concert de Juanito Makandé, que actuarà en el marc del festival Guitar BCN.

El gadità dóna les gràcies al públic i comença amb “Tocar las nubes”, una cançó prou coneguda, en què deixa que l’audiència canti sense ell la tornada. Makandé ve a Barcelona per primer cop en la seva nova gira, El habitante de la tarde roja, per fer un repàs de les cançons més exitoses dels seus dos últims àlbums: Muerte a los pájaros negros (Flamingo Circus, 2015) i Las canciones que escribí mientras volaba (Flamingo Circus, 2014).  

L’ambient íntim que es reflecteix a l’escenari, amb llums d’un sol color il·luminant el cantant i la seva banda, a la qual no va dubtar en anar presentant cançó rere cançó, contrasta amb l’ambient que s’està vivint davant de l’escenari. La gent balla, canta i riu com si es tractés d’una festa major, mentre que a dalt els ritmes d’una banda amb saxo inclòs segueixen el concert.

Durant tot el concert s’escolten crits de “Juanito” per part d’un públic entregat. El cantant recorda el seu pare i explica que des de ben petit li va dir que la seva missió a la vida era aconseguir que fos bona gent i que es dediqués al que volgués. Ho demostra amb el seu tema “La llave” on canta 'necesario para comprender que somos un granito de arena'.

Després de 12 anys de carrera musical amb quatre àlbums d’estudi publicats, va aprofitar per presentar el seu últim single publicat el febrer anomenat “A los inviernos los mata el amor”, un tast del seu nou treball que sortirà aquest any i que seguirà els ritmes flamencs amb fusió jazz i funk que caracteritza la seva música.

El concert s’acosta al final i tothom comença a cridar “Niña Voladora”, el títol la seva cançó més coneguda. No dubta en cantar-la, però abans la dedica a totes les dones que es troben lluitant per la igualtat, i demana que es pugui aconseguir aviat. Després de quasi dues hores de concert, acaba amb “Eres para mí” amb la seva guitarra. Abans d’acomiadar-se i sortir de l’escenari, acaba amb un fandango improvisat amb la seva banda i el públic picant de mans.