Judit Neddermann

Tres dies després de conèixer la sentència que condemna als nou presos polítics independentistes a 100 anys de presó, els carrers de tot Catalunya vivien un procés de revolta popular protagonitzat per manifestacions, talls de carretera i, per primera vegada en el procés independentista, barricades amb foc al centre de les grans ciutats. Enmig d’aquest escenari, i en una nova nit de protestes contra la sentència i contra la violència policial, el Teatre Municipal de Girona es va convertir en un oasi cultural per viure el final de gira de Judit Neddermann dins del Temporada Alta.

Els enfrontaments que es vivien el dijous al vespre a la plaça U d’octubre entre policia i manifestants contrastaven amb la tranquil·litat de l’interior del teatre, pràcticament ple. “Vai vai vai” va obrir el concert i poc després va ser el torn per “Els ocells” per intentar “posar una mica de llum a tot el que estem vivint”.

El concert, que va durar gairebé dues hores, va comptar amb col·laboracions especials i la primera d’elles va arribar ben aviat. Meritxell Neddermann pujava a l’escenari per interpretar “Pena” des del teclat i les dues germanes es fonien en una gran abraçada al final de la cançó. A continuació va ser el torn per a dues cançons de nova fornada: “Este segundo”, la cançó que Judit Neddermann comparteix amb Alejandro Sanz i on la banda de músics va posar-hi la veu masculina, i “Siento que vuela”, que tan sols era la tercera vegada que cantava en directe.

I sense presentacions ni preàmbuls arribava el moment de la nit. Sonaven les primeres notes de “No volem més cops” i al vídeo-wall del fons de l’escenari es projectava un vídeo de diferents casos de violència policial. Al final de la cançó, un missatge de rebuig als abusos policials de l’1 d’octubre, del 15-M, de les protestes a favor del soterrament de les vies a Murcia i, també, de les protestes contra la sentència del Procés. Tot plegat acompanyat per l’aplaudiment més llarg i unànime de tot el concert.

Per a la segona meitat de concert, Neddermann s’havia guardat la majoria de col·laboracions: Carme Canela va sortir a interpretar “Com viure sense tu” i després va ser el torn de la britànica Tonia Richardson, que havia estat un mes assajant per poder cantar en català. A més, els tècnics de so i de monitors també van sorprendre a tothom sortint a col·laborar sobre l’escenari.

Amb “Voldria que fossis aquí” i la gran ovació final, Judit Neddermann va posar el punt i final a una llarga gira -prop d’un centenar de concerts- que ja havia arrencat un any i mig abans en el mateix escenari: el Teatre Municipal de Girona.