Les Anxovetes

Dia d'estrena a l'Auditori de Girona. Només una setmana després de presentar nou disc i nou espectacle a la Fira Mediterrània, Les Anxovetes afrontaven l'estrena a casa, davant del seu públic i en una sala Montsalvatge que no es va arribar a omplir però que presentava un bon aspecte.

S'apagaven els llums i de seguida intuíem una posada en escena austera, però treballada i resolutiva, fent valer aquella màxima del menys és més. Un espectacle minimalista on uns cubs de color blau eren tota l'escenografia. El protagonisme, per uns músics que apareixien d'un a un i, sobretot, per les tres veus majestuoses que han donat una nova dimensió a l'havanera. Ens donaven la benvinguda entonant "Fem un passeig" i ens descobrien les cinc lletres que s'amagaven darrere els cubs de color blau: '(d)ones'.

Aquest és el títol del darrer treball, però també tota una declaració d'intencions. Les Anxovetes han arribat per feminitzar un món tradicionalment masculí com ho és el de l'havanera. Ho han fet durant els últims anys, sent unes de les úniques veus femenines de les cantades d'estiu, i ho fan ara amb un nou espectacle que posa les dones al centre. Un espectacle, a més, que les allunya de l'havanera tradicional. Ens presenten un directe íntim i recollit, pensat per teatres i auditoris, i en què sumen nous estils i influències, sempre amb el mar com a gran font d'inspiració.

Al llarg de la nit, ens regalaven clàssics en clau femenina, des de "Maria la Portuguesa" fins a "Alfonsina y el mar", passant per "Maria Dolores Pradera", la cançó d'homenatge que Carlos Cano va dedicar a la cantant madrilenya. En aquesta ocasió, però, Les Anxovetes també prenien el timó compositiu i ens presentaven un concert marcat pels temes propis que formen el darrer treball. Cançons interpretades amb delicadesa i sentiment, lluint una capacitat comunicativa excepcional.

Arribàvem al final amb una aplaudida "Què volen aquesta gent?" i ens acomiadaven amb la mateixa cançó que havia obert el concert. I encara es guardaven un darrer bis. 'De anchoas quedan tres, ponlas para llevar; algo más quiere usted? No pares de cantar'. Punt i final enèrgic i amb el públic entregat per un concert que ens havia mantingut abduïts durant una hora i mitja.