Little Steven and The Disciples of Soul

Hi ha nits que, sense que ho esperis, es converteixen en infinites i que resten inesborrables a la memòria. Això és el que va succeir en un calorós dilluns de juny a la sala Apolo de Barcelona. I és que Little Steven, actor, DJ radiofònic, i per si hi ha algun despistat a la sala, guitarrista de la E Street Band de Bruce Springsteen, amb els seus Disciplines of Soul, ens va brindar amb una honestedat i ofici a l'alçada dels més grans, un concert 'com els d'abans' en el millor sentit de la paraula. I és que només van necessitar dues hores llargues per posar sobre l'apretat escenari de la sala un catàleg exemplar de música “old schoool” amb un còctel a base de rythim'n blues, funky, soul, garage, hard rock, doowoop i reagge.

El viatge començava pletòric i èpic amb “Communion”, tema que servia per assentar les bases del que seria el concert del músic de Massachusstes de 68 anys, pilotant el típic “wall of sound” marca de la casa de la mítica banda que ha acompanyat al Boss en els seus anys més gloriosos i elevant el públic a un èxtasi del que ja no escaparia.

Seguia el recorregut entrant a terrenys llatins amb el tema “Party mambo!” inclós al nou disc Summer of sorcery, per desprès viajar cap al soul més tendre i evocant al gran Sam Cooke amb “Love again” per endinsar-se després en paisatges de la millor tradició de la música americana del segle passat amb temes com “Little girl so fine”o “Trapped again". I és que no calia esforçar-se gaire per tancar els ulls i viatjar en el temps i l'espai a un concert de The Ronettes o entrar en alguna de les pelis de la “blaxploitation” amb temes com “Vortex”.

Amb “Bitter fruit” saltàvem fins als anys 80 per donar pas a “Forerver” del seu primer disc Men without women i deixar el viatge encarrilat per a continuar saborejant la descomunal “master class” de bona música a la que el públic feia estona que estava sotmès, amb una estona llarga de bisos.

“Summere sorcery”, tema que dona títol al seu nou disc, encetava l'últim tram amb una versió arrosegada que definitivament empenyia a tothom a l'abisme de l'èxtasi, per si hi havia algú perdut a la sala que encara no hagués caigut a la trampa. I amb tot impregnat d'emoció era el moment de calar foc i encendre la sala amb “Soul power twist”, fent bellugar així els malucs de tota la sala. “Sun City”, cançó protesta contra l'apartheid ens feia intuir que el viatge arribava al final amb la presentació de la talentosa banda de 15 músics que acompanyen a Stevie en aquesta gira.

“Out of the darkness” era la derrera estació d'aquest recorregut que va deixar un somriure a tot el públic i que, intueixo que debía trigar molta estona a desaprèixer del rostre dels assistents.

Esperem que aquesta no sigui la última de les visites del petit gran Steve Van Zant, perque sigui amb el Boss o sigui amb els seus Disciplines of Soul, allà estarem per a ser testimonis de nou d'una altre nit de les que no s'esborren mai de la memòria. Long Live Little Stevie.