Love of Lesbian

Gairebé cinc anys després de dur-lo a escena per primera vegada, Love of Lesbian s'han proposat recuperar un dels directes més aclamats i sorprenents de la seva trajectòria. Hi havia un cert clamor entre els seus fans i, aquest hivern, han decidit tornar a dur a l'escenari Miralls i Miratges, una gira que l'any 2014 els va portar per teatres i auditoris d'arreu del país amb una posada en escena única i que aquest cap de setmana tornava a prendre vida a l'Auditori de Girona.

S'apaguen els llums i la veu de Santi Balmes ens posa en alerta. Un llumí encés. S'apaga. Silenci. Davant nostre, un imaginari caòtic format per caixes de cartró. El magatzem dels records. Balmes comença a cantar des d'un extrem de l'escenari, immòbil. Avui ell no serà el centre d'atenció. Tampoc ho seran els leds i les pantalles que acostumen a acompanyar els directes de la banda.

L'espectacle Miralls i Miratges posa al centre les metàfores i les imatges que envolten el cançoner de Love of Lesbian, centrant la mirada a les cares B i totes aquelles composicions que no entren habitualment en els directes. Apareix a escena el ninot d'un avi. Sonen "Cuestiones de familia" y "Contraespionaje". Segueixen amb "En busca del mago". Entra a primer pla una gàbia d'ocell i dos mags.

M&M se'ns presenta com una història. Un espectacle teatral. Un concert. Un musical. No ho sabem ben bé. Darrera de tot això, la mà sempre exitosa de Guillem Albà, responsable d'imaginar un món de màgia i fantasia a partir d'unes cançons que es presten a tal posada en escena.

La banda se'n va i Santi Balmes queda sol amb Julián Saldarriaga. S'endinsen en un monòleg de confidències i confessions abans de cantar, amb el públic, la tornada de "La niña imantada". Cada cançó se'ns presenta com una sorpresa per descobrir. Un zèppelin alça el vol per la platea del teatre -impulsat pel grup d'actors que donen vida a l'espectacle-; les caixes de cartró es converteixen en edificis que donen vida a una ciutat imaginària; la titella d'un gat assalta l'escenari; Santi Balmes es fica dins una gran bombolla per acabar "Los males pasajeros".

I, com aquell qui no vol la cosa, ens adonem que l'escenari ha mutat. Del caos, a l'ordre. D'aquell magatzem de records aïllats i dispersos de l'inici ja no en queda res i tots els elements escènics prenen sentit. Sonen "Domingo astronómico" i "Segundo asalto". Santi Balmes, Julián Saldarriaga i Guillem Albá s'endisen entre el públic tot cantant, però un mar de mòbils i d'aplaudiments els impedeixen acabar la cançó a 20 segons del final.

L'espectacle s'acaba. El titella d'un nen ens simbolitza el pas del temps mentre les fulles cauen. Sonen "El poeta Halley" i "Oniria e insomia" i marxem cap a casa amb la sensació d'haver viscut una tempesta musical, intensa i poètica. Han hagut de passar cinc anys, però l'espera ha valgut la pena per a poder recuperar un espectacle que pocs grups a casa nostre serien capaços d'imaginar.