Màia

De la dolçor a la tendresa passant per la festa, tot junt en un comiat. Des dels primers passos, fa cinc anys, fins les últimes cançons. Des dels fans més fidels, amb samarretes de la banda, fins a les últimes incorporacions. A Luz de Gas aquest dijous vam viure (i reviure) passets i records d'uns Màia que han decidit (malauradament) abaixar la persiana.

Començava el concert i el violí característic del grup no es feia esperar. De seguida arribava "Bruixes", "El circ de les estones perdudes" o "Alaska i jo en un dolç insomni". Marina Prades, Gus Wallin i Lluís de Puig, el trio dels primers dos discs, s'acompanyaven a l'escenari d'Oriol Padrós, Berenguer Aina i Víctor García, músics d'una qualitat excel·lent que també els han acompanyat a d'altres concerts de l'ùltima gira i que només podien fer que millorar la nit.

El grup va fer tot un repàs pel primer i segon disc abans d'endinar-se a Esclat (Musica global, 2017), una decisió d'allò més encertada. No pots acomiadar-te sense recordar el que et va fer començar, oi? Fins i tot tenint un moment per fer un medley amb només el trio de sempre. I amb paraules de record per tothom: músics, productors, discogràfiques, amics, família i públic, sobretot el públic. Per no oblidar-se ningú, mentre sonava "Si no fos per tu", van tenir el detall de posar un vídeo amb fotos de fons per donar les gràcies. I van acabar la nit ben amunt, amb les cançons del tercer i últim disc que tota la sala coneixia i cantava. "Aftersun", "12 de març", "La vida que vols"... prop de dues hores de concert i de qualitat que ens fan marxar contents i tristos alhora.

Tant de bo tothom pogués descobrir els Màia, tant de bo els haguéssiu descobert abans que acabés. Ens quedaran els discos, i pels més afortunats que vam ser al comiat, ens quedarà el record ben dolç de l'última vegada. Ara, sempre i mai!