Sense nou disc des de l'any 2015, Manà arribaven aquest dilluns al festival de Cap Roig -que no estava ple, però poc li faltava- amb un repertori de grans èxits que no es guardava gairebé res al calaix. A la segona cançó l'auditori ja estava dempeus entonant a l'uníson "Oye mi amor". 'Bona nit Catalunya! Esta noche vamos a echar un buen desmadre' ens avisava Fher Olvera. Arrencaven amb ritme i "Corazón espinado" -la cançó que Olvera va composar al seu dia per Santana- mantenia el públic dempeus.
Però què seria de Manà sense les balades romàntiques marca de la casa? Ben aviat començaven a sonar cançons com "Bendita tu luz" -'dedicada a toda la gente que ama profundamente a su pareja'- o una celebradíssima "Vivir sin aire". Abans, moment també per la reivindicació ecologista amb un vídeo a la pantalla gegant que introduïa "Cuando los ángeles lloran".
Al mig de l'escenari, Olvera sabia com mantenir el públic connectat en tot moment, explotant al màxim la seva faceta de showman proper i espontani. 'Bienvenida toda la gente de Barcelona y del Barça' deixava anar a mig concert. 'Yo creo que ustedes inventaron el amor' ens explicava poc després, en un dels tants moments d'ensabonament al públic català -'y español'-.
I si Olvera hi posava la proximitat i la complicitat, el guitarrista Sergio Vallín i el bateria Alex González hi posaven la dosi rockera. El primer ens regalava un moment de lluïment personal per trencar amb la dinàmica de balades mentre que el segon es reivindicava a la part final amb un solo que acabava, novament, amb l'auditori dempeus i exultant.
El concert avançava entre clàssics -"Mariposa traicionera", "Labios compartidos"- i alguna llicència, com una versió de "El rey" amb un toc 'reggae, jamaicano y sabrosón'. Així arribàvem a la recta final amb cantant i guitarrista passejant-nos en acústic per la trajectòria del grup des d'aquella llunyana "Té lloré un rio" només acompanyada per una subtil percussió. Mantenien el format reduït per anar avançant a través de "Como dueles en los labios" i una versió de "Se me olvidó otra vez", de Juan Gabriel, abans d'arribar a "Eres mi religión".
I, ara sí, tot estava a punt per la traca final. 'Esto es muelle de Sant Blas', ens anunciava innecessàriament Olvera. I és que a la primera nota el públic ja havia embogit i es llançava a corejar un dels èxits més inquestionables de la banda. "Clavado en un bar" ens mostrava el camí dels bisos, de només una cançó. 'Que bonita es la tierra de Serrat' deixava anar el cantant -qui sap si coneixedor que, a pocs metres de distància, naixia fa 47 el disc Mediterráneo- abans de regalar-nos l'última entrega del seu catàleg inacabable d'exits: "Rayando el sol".