Manolo García

Heu sentit a parlar de "personal branding"? Manolo García en seria un clar exemple. Manolo García porta elaborant i protegint gelosament la seva marca personal els darrers 20 anys, des d’aquell Arena en los bolsillos (BMG, 1998) ha aconseguit transmetre una sèrie de valors i generar unes expectatives que l'han convertit en un dels grans del panorama musical actual.

La prova està en què aquest divendres començava a rodar la gira de presentació del seu setè disc en solitari Geometría del Rayo, (Sony Músic, 2018) i ja té l'aforament pràcticament complet de tots els concerts anunciats fins la tardor. El d’ahir divendres, a l'Auditori de Girona, tenia les entrades exhaurides des de poc després que es posessin a la venda, això fa que un seient per veure'l sigui un bé preuat.

Manolo García i el seu equip en són conscients i han engegat una campanya de conscienciació per intentar que els seus seguidors no caiguin en la temptació de comprar entrades a la revenda, ja que les empreses que es dediquen a això, a part de ser un frau, són empreses molt ben organitzades, mogudes per un ànim de lucre en contra de qualsevol ètica (i legalitat), i que a més, fan que els preus de les entrades estiguin molt per sobre del que en aquest cas Manolo García i la seva oficina consideren just.

Començava aquesta gira amb el músic barceloní entrant a l'auditori per la platea i travessant tot el pati de butaques, acompanyat per Ricardo Marín i Víctor Iniesta, que a modus d'introducció van interpretar un dels temes del nou disc: "El frio de la noche". El títol d'aquest tema no havia de ser un presagi, ja que asseguts al caire de l'escenari, a tocar de l'escalf dels assistents, interpretaven la primera cançó del que de ben segur serà una gira exitosa. Aquesta proximitat es va fer palesa al llarg de tot el concert amb un Manolo García passejant-se per la platea en diverses ocasions, sempre en comunió directa amb el seu públic. 

Un setlist de 27 temes (i "La Bamba" com a bonus track) va fer bo allò de "El tiempo nunca es perdido" i les dues hores llargues que Manolo García va estar defensant el seu treball van passar en un instant. El cantant va estar en tot moment magistralment acompanyat per una banda sòlida i ben situada dalt de l'escenari, contribuint a que els nervis de l'estrena i la falta de rodatge de la gira no afectessin el resultat final del concert. Iñigo Goldaracena al baix, Charly Sardà a la bateria, Juan Carlos García als teclats i percussions, Ricardo Marín i Víctor Iniesta a les guitarres, Olvido Lanza amb el violí i la Mone Teruel fent les veus, van donar sentit i consistència a "la marca" Manolo García. També Carmen García va voler acompanyar al seu germà en una nit tan especial com la d'una estrena i van interpretar plegats el tema "Ruedo, rodaré", inclòs en el disc que ens presentaven. 

Amb temes d'aquest Geometría del Rayo com “Las puntas de mis viejas botas”, “Océano Azul”, “Nunca es tarde”... barrejats entre d'altres amb temes tan coneguts dels seus anteriors treballs com “Pájaros de barro”, “San Fernando, un ratito a pie i otro andando” “Fragua de los cuatro vientos”... va aconseguir fer gaudir de valent a una audiència entregada des dels primers acords.

El públic, majoritàriament fidels incondicionals, va gaudir d'un Manolo García que canta perquè cantar el fa ser feliç, i citant al cantant, va voler convertir la sala en una mena de "barco de la felicidad" del que sortíssim tots amb ganes de "pelear con alegria" per fer "una revolución pacífica contra nadie y a favor de todos".

Dues tandes de bisos havien de posar fi a la vetllada, però el públic no en tenia prou i en reclamava més; davant de la insistència del respectable, el cantant de Barcelona, que estava tan a gust com el públic, va dir: "pedid y se os dará" i ens van obsequiar a tots amb una versió de "La Bamba"  de Ritchie Valens. Amb el cantant i tota la banda asseguts a l'espai entre la primera fila i l'escenari, Manolo García ens desitjava bona nit i encara va tenir un “no os dejeis explotar laboralmente” abans d'abandonar la sala.

La geometria del rayo, deixarà anar llamps i sons per allà on passi, i per allà on passi de ben segur no deixarà a ningú indiferent.