Marcel Lázara y Júlia Arrey

Presentació de disc? No, no va ser una presentació de disc. Júlia Arrey i Marcel Lázara, dijous, ens van explicar la història d’un viatge que començava el 7 d'abril de 2016 quan van decidir recórrer l'est de Brasil amb bicicleta. Arran d’aquest periple va néixer Pedalant endins (Halley Records, 2018).

Durant una estona el Cercle de Gràcia deixava de ser a Gràcia per convertir-se en un tros de Brasil. A través de cançons com “Viure és compartir”, “Olha o Chico” i “A poc a poc”  vam resseguir el riu São Francisco en bicicleta; vam entrar a casa de la senyora Espedita, en Barbosa i “doña” Lourdes –que tan amablement van acollir la parella en un punt de defalliment del viatge–; vam sentir la samba que piulen els ocells al Brasil. Vam tenir la sensació com de qui en menjar-se un bon plat de cous cous s’està menjant un tros del Marroc. Qui escolta Pedalant endins sent el batec del ritme brasiler.

Pol Parera també formava part de la banda sonora del relat d'aquest viatge. Protegit per un gran exèrcit d'instruments de percussió, anava marcant percutivament les pedalades d'aquest viatge, Quan no tocava un instrument, en tocava un altre i quan no en tocava un altre era perquè no podia; perquè tot i que sembli que té 10 mans només en té dues. I tot i així, arribava a tocar fins a 4 instruments alhora -conga, plat, un shaker i un caxixi (una mena de maraca, d'origen africà, feta de palla trenada i farcida de llavors que li permeten el so).

 
Les cançons, fruit de l'incansable amor per la música de la parella, anaven presentant molts dels instruments que els havien anat acompanyat al llarg del camí. Júlia Arrey semblava que tingués una cinquena extremitat, abraçant-se a la zabumba -una espècie de bombo brasileny- amb el qual fan molt bona parella. Mentrestant, Marcel Lázara, recuperava una de les proeses que, sense la seva guitarra, Txarango ha anat perdent pel camí. Recordeu aquell puntejat impecable que ens va regalar amb "La dansa del vestit" inclosa en el disc Benvinguts al llarg viatge (Discmedi, 2012)? Doncs cançons com “Reír y llorar”, “Sabor Mestizo” i “Extrems” semblen filles d'aquella melodia. Pinçades a les cordes d'una guitarra que ha viatjat amb ells i que ha empastat a la perfecció amb la percussió de la zabumba d'Arrey. Dolça fusió.

Arrey també s’atrevia, fins i tot, a seguir el ritme amb un bol tibetà sota la mirada atenta d’un immens atrapa-somnis que penjava del sostre. Tot en l’escenari era complicitat. Lázara amb Arrey, Arrey amb Lázara, la parella amb Parera i Parera amb la parella que, en un moment d’humor i broma va fer veure que abandonava la tarima.

Superats amb èxit els nervis del principi, la parella va acomiadar-se amb un “Vull molt” alegre, entregat i agraït i amb un “gràcies a tots per venir” molt sentit vam acabar aterrant altre cop a El Cercle de Gràcia. Per a molts, va ser el nostre primer viatge al Brasil.