Maria Arnal i Marcel Bagés

La sisena edició del festival empordanès ÍTACA, Cultura i Acció proposa de maig a juliol una trentena de concerts. En la línea de programar actuacions musicals en alguns dels espais i places més emblemàtiques del Baix Empordà, el festival ens presenta dins de l’espai Casa-Museu Castell Gala Dalí de Púbol el concert de Maria Arnal i Marcel Bagés.

Després d’una gira de més de 70 concerts (el darrer en la jornada inaugural del Primavera Sound 2018 a l’auditori Rockdelux), la vocalista de Badalona i el guitarrista de Flix venen a defensar el seu primer àlbum 45 Cerebros y 1 Corazón (Fina Estampa, 2017). El pati i els jardins de la Casa-Museu Castell Gala Dalí, pensat originalment per ser el refugi de la musa de l’artista, emmarcava el que seria un recital bàsicament reivindicatiu

Cançons com la que dona títol al disc "45 Cerebros y 1 Corazón", ens expliquen uns fets que no hauríem d’oblidar. La seva proposta intimista bascula sobre un concepte fonamental: la memòria, que és ben palesa en tots els detalls del disc, fins i tot en el detall de la caràtula, on el títol no hi apareix fins que no el fem aparèixer nosaltres. Està amagat, subtilment amagat, sota un subterfugi que descobrirà qui el compri.

Amb els temes "Bienes", "Jo no canto per la veu", "Cançó de la Maria Ginestà", "Mienteme", "Cançó del taxista", ...  el duet ens va transportar a través d’una sèrie d’històries reivindicatives  sobre temes gens banals com la memòria històrica, l’amor, la mort, la injustícia, l’estupidesa o fins i tot les noves tecnologies. Al crit de: “A mamar tots els versos!” Maria va posar veu a les paraules de Vicent Andrés Estellés cantant el poema "No he desitjat mai cap cos com el teu".

La veu de la cantant en moments forçada, en moments dolça, en moments intensa, va fer que poguéssim fer nostres les coses i els fets que ens explicaven en les cançons; les guitarres d’en Marcel amb la multitud de registres aconseguits amb la distorsió, emmarquen el cant de la Maria i aquesta coordinació del treball de tots dos va aconseguir que el públic que havia exhaurit les entrades, gaudís d’una vetllada de primavera molt intensa musicalment parlant.

El concert arribava al final i ens van oferir un tema no inclòs en el disc anomenat "Big Data" que ens vol fer veure que de nosaltres, a aquest pas, els arqueòlegs només en trobaran vestigis binaris, ja que ens estem lliurant a les noves tecnologies abandonant altres formes de creació.

Los archivos del futuro

Expondran de nuestras fuentes

Lenguas retinas y dientes

Simulacros de oro puro

Algoritmos y conjuros

Vendidos al mejor precio

Y en la curva de tu muro

Amb "Ball del vetllatori", un dels temes més intensos, tristos i emotius del disc, i "A la vida":

Cante a la vida plena,

des de la vida buida.

Tanque els ulls, baixe el cap.

La sang em puja al cap.

I el cor em diu que sí.

El cervell diu que sí.

I tot en mi és un sí.

Que mai no acabarà.

Canto la vida sí.

Clarament un cant a la vida i a l’optimisme amb què la Maria i el Marcel posaven fi al que ha estat una nit que de ben segur els assistents mantindran en la seva memòria.