Maria del Mar Bonet

El festival Strenes recull no sols presentacions de novetats discogràfiques, com el seu nom indica, també obre el ventall a propostes musicals d’amplis formats. Potser us preguntareu que presenta, de nou, Maria del Mar Bonet a Strenes; ens ofereix en primícia un recull de vivències i cançons reivindicatives, anomenat Què volen aquesta gent?

Després de la gira que commemorava els seus 50 anys dedicats a la cançó, amb més de 30 àlbums publicats, Maria del Mar Bonet ens recordava que no era hora de celebrar-ho, destacant que, malauradament, els seus clàssics són banda sonora dels esdeveniments actuals. El concert no estava pensat per viure en la nostàlgia, sinó reivindicar el present; en paraules de la cantautora: el passat queda enrere. Hem de construïr el futur.

Amb el Teatre Municipal de Girona ple de gom a gom, amb una escenografia sòbria presidida per un gran llaç groc demanant l’alliberament del presos polítics, vam gaudir de les cançons de Maria del Mar, únicament acompanyada pel cantautor valencià Borja Penalba a la guitarra. El repertori, entre d’altres, ens va oferir cançons populars de “ses Illes” com "Joan d’on véns", o "La Balanguera", a més d’un recull de poemes musicats, alguns pel cantautor valencià, d’autors com Miquel Costa i Llobera, Maria Mercè Marçal i Vicent Andrés Estellés. La nota nostàlgica la van posar temes compostos per amics de la cantautora, com "Homenatge a Teresa", d’Ovidi Montllor, o "Em dius que el nostre amor", de Toti Soler.

Fent servir paraules de la Maria del Mar van donar un mar musical a dos poemes musicats per Borja Penalba, "Cançó de fer camí" de Maria Mercè Marçal i "No puc dir el teu nom" de Vicent Andrès Estellés; armonitzant la veu melòdica d’ella i la greu d’ell.

Poder sentir cantar i interpretar junts a una catalana de Mallorca i a un mallorquí de València deixa clar que la identitat dels Països Catalans es transpira per la cultura, la música, i el sentiment unit del públic exultant. A les acaballes del concert , entonava amb força "Què volen aquesta gent?" de Lluís Serrahima, cantada a cor amb el públic i acompanyada per crits de “Visca els Països Catalans!”. "Què volen aquesta gent?", composta all 1968 quan Catalunya patia la repressió d’una dictadura que pretenia fins hi tot ofegar les cançons. Maria del Mar Bonet (al costat dels Setze Jutges) per poder-les seguir cantant, els hi canviaven els noms.  Ningú es pensava que l’any 2018 seguiria essent un himne necessari.

Tan de bo mai més cap mare amb la bata posada s’hagi de preguntar: Què volen aquesta gent que truca de matinada?

Llibertat pels presos polítics, us volem a casa