Mercat de Música Viva
Per triar i remenar
Cinc dies. Més de cent actuacions. Estrenes llargament esperades. Concerts multitudinaris. Espectacles inèdits. Artistes emergents omplint els carrers. Una ciutat col·lapsada de música. Un mercat on triar i remenar. Sí, estem parlant del Mercat de Música Viva de Vic. Cita única i imprescindible en l'arrencada de la temporada.
Segur que alguna vegada us heu preguntat com pot ser que una comarca no especialment poblada com Osona sigui un dels principals generadors de música del país. Segurament no hi ha una única resposta, però mirant el Música Viva d'enguany podem sospitar-ne un dels motius de pes. En una cita amb visió internacional, quatre dels sis artistes que han passat per l'escenari principal eren de la casa.
Ju era l'encarregada d'obrir foc la nit de divendres amb la presentació de Bandera blanca, un nou treball que veurà la llum ben aviat. Directe potent, a mig camí del reggae i el pop, amb presència destacable dels vents i acompanyament d'una parella de ballarins i una coral que donaven força a l'espectacle. També Paula Valls, dissabte, demostrava que a terres osonenques hi ha planter. Només 19 anys, però ja ens presenta el seu segon disc i és capaç d'omplir la Plaça Major a ritme de jazz, soul i blues.
I de noves apostes, al que ja podríem considerar clàssics osonencs. Primer, uns retornats Nyandú, que convertien la plaça a una oda a la comarca en la presentació del seu esperat tercer disc Fernando Rogelio Estévez. Per l'escenari hi desfilaven alguns dels músics que ja saben què és tocar a la Plaça Major (Joan Rial, d'Est Oest; Paula Valls i la secció de vents d'Oques Grasses) i d'altres que no hi van poder tocar mai perquè es van dissoldre abans de la creació del Mercat. És el cas dels mítics Duble Buble, que s'afegien al concert per entonar la clàssica "Cristina".
La nit de dissabte la tancaven Obeses en el que possiblement sigui el concert més multitudinari en aquest escenari. I és que els herois i les heroïnes mai fallen. Directe trepidant, només a base hits, i record pels que segueixen injustament empresonats o exiliats a "Ens en sortirem". Obrien foc amb "Invasió terrícola" i no ens deixaven ni un respir al llarg d'una hora d'eufòria desbordada.
Uns altres osonecs que tampoc es van perdre la cita van ser Els Catarres, aquesta vegada ubicats a l'escenari del Sucre, convertit des de fa un parell d'anys en seu dels concerts previsiblement més multitudinaris.
Entre els grans caps de cartell d'enguany, menció especial també per dos bandes que deien adéu a la ciutat, com a mínim durant un temps. D'una banda, Els Amics de les Arts, deslliurats de pressions en un final de gira on s'han pres la llicència de tirar única i exclusivament de hits. "Sabem el que voleu i hem vingut a donar-vos-ho tot", ens anunciava Joan Enric Barceló només pujar a l'escenari. Dit i fet. Concert karaoke en una plaça no tant plena com era d'esperar però que responia entregada. I, a continuació, descàrrega jamaicana de la mà d'uns Dr Calypso immersos en una gira de comiat que, de moment, segueixen allargant.
Qui no s'acomiaden, de moment, són Roba Estesa que tornaven demostrar que estan en un moment dolç de forma convertint el Sucre en una gran festa que continuaven els valencians Smoking Souls. I, ja dissabte, traca final amb els que ja podríem considerar experts en el tancament de festivals: Ebri Knight.
Però si una cosa caracteritza el Mercat de Música Viva és la gran diversitat musical més enllà dels punts de màxim interès. Durant un cap de setmana, Vic esdevé un gran aparador musical on, a cada cruïlla, et pots trobar amb un concert. Concerts d'artistes emergents a peu de carrer -alguns amb més interès que d'altres-, però també en les moltes programacions OFF. A la plaça dels Màrtirs, la programació 'OFF oficial' amb grups com Doctor Prats -dijous- o els recents guanyadors del Sona 9 Senyor Oca -dissabte-.
Ja en les clavegueres del Mercat, fora de tot circuit i de forma gairebé clandestina, microfestivals sempre oberts a sorpreses. Com un concert conjunt d'El Petit de Cal Eril, Núria Graham i Ferran Palau a l'Adoberies Fest, o el tant esperat retorn dels Surfing Sirles -amb la incorporació de Joan Colomo- al Sugar Il·legal Fest.
El Mercat ens ha deixat concerts per triar i remenar però, sobretot, un reguitzell inacabable de premieres que ens demostren que tindrem una tardor carregada de novetats discogràfiques. Com el final de la trilogia que Joan Miquel Oliver va iniciar en aturar la nau Antònia Font. Després de Pegasus i Atlantis, arriba el torn d'Elektra que ens presentava en un directe de dues parts, iniciat per les noves composicions i que ben aviat ens connectava amb clàssics com "Hansel i Gretel", "Dins un avió de paper" o "Final feliç".
També Joan Colomo hi arribava amb novetats, sempre fidel al seu estil irònic i juganer, a mig camí entre la irreverència punk i una innocència gairebé infantil. Ara aquest posat característic el plasma a L'oferta i la demanda, un treball que manté l'estela de Sistema. Qui fa una aposta més trencadora és Marc Parrot, que aquests dies ens ha sorprès refugiant-se a dins una carpa amb capacitat per a unes poques desenes de persones. Concert de proximitat, amb una treballada posada en escena i un viatge intens des de la seva ànima més acústica fins la seva faceta rockera i enèrgica.
