Mireia Vives i Borja Penalba

Aquest llarg cap de setmana, s’ha celebrat a La Garriga la primera edició de 'SILENCI, Festival de Musica en espais singulars'. Espais sigulars amb interès patrimonial a La Garriga n’hi ha molts, hi ha cases fantàstiques i Silenci és un festival tafaner que obre les portes d’aquests espais singulars per descobrir-hi propostes musicals igualment singulars. La casa Barbey, l’ermita de can Nualart, l’hotel boutique Edelweiss, la torre Anita, la torre Domingo Pujadas, la casa Caritat (l’Asil Hospital) i el més conegut cinema Alhambra han estat les seus dels concerts d’aquest any.

L’organització ha triat Silenci per anomenar el festival perquè̀ a la Garriga una de les places emblemàtiques se’n diu Plaça del Silenci, perquè̀ la radio de la Garriga se’n diu, i per que la música necessita dels silencis per existir. Gestionar els silencis es un art.

David Verdaguer amb Oscar Machencoses; Marc Parrot; Alex Serra; la brasilera Labaq,; Mireia Vives i Borja Penalba, Sara Guri i Santi Miron; Xavi Guinart i Marcos Deker han estat els artistes participants d’aquesta primera edició. Amb aforaments reduïts, en molts casos de 25 a 40 persones, amb dos o fins i tot tres passis, i amb preus populars, han exhaurit les entrades per tots els espectacles. El que fa preveure una més que segura segona edició del festival.

Nosaltres hem assistit a un d’aquests concerts, el que s’ha portat a terme a l’antiga casa Enriqueta, actualment l’hotel boutique Edelweiss. Dins aquest espai modernista, la parella musical formada per la Mireia Vives i el Borja Penalba han posat música al silenci, interpretant-nos cançons del seu treball Línies en el cel elèctric (Mésdemil 2017). No ha estat un matí fàcil, la pluja ha fet canviar a darrera hora l’emplaçament previst per l’actuació dels jardins de l’hotel al que abans eren les cotxeres de la mansió i ara reconvertides en zona noble.

El valencians ens han interpretat el que ells defineixen com un conjunt d’illes cançó, un homenatge als paisatges i a les persones que formen el seu univers, una etapa més de la seva particular Odissea, en la que tenen molt en compte la figura de la dona, donant-els-hi un paper protagonista i guanyador en les lletres de les seves cançons.

La guitarra del Borja, donant ritmes a la veu de la Mireia ens han fet gaudir de temes com “Imagine”, “Una d’amor”, “Dona Peix” i ens han anat traient la son de les orelles. Tots plegats hem anat entrant en una matiné de musica on hem gaudit de temes versionats de Dylan, Cohen,  Ovidi, poemes musicats com “Cançó de fer camí” de Maria-Mercé Marçal i el bolero de Paquita la del Barrio "Rata de dos patas”

Amb el darrer tema “Casablanca” ens han fet viatjar de Casablanca a Barcelona passant per Puerto Hurraco, una tancada ovació ha donat pas a una versió de “Love is in the air” amb la que la Mireia ha fet que el públic acabés el concert fent “un poquet de rebombori” acompanyant-la als cors.