Morgan

Després de girar per sales de tot l'estat, i amb el cartell de sold out penjat des de fa unes setmanes, Morgan tornaven a la sala Apolo dins del Festival Mil·lenni per posar de llarg els temes dels seus dos àlbums publicats fins al dia d'avui: North (Goodbye Producciones, 2016) i Air (North Records, 2018).

No hi ha dubte que la veu de Carolina "Nina" de Juan es el puntal d'aquesta formació madrilenya, però no menys important és el coixí musical que té al darrere, format per músics sobrats de talent i "taules" i que fan d'aquest grup una banda excepcional en el seu conjunt: Paco López a la guitarra, Ekain Elorza als timbals, Alejandro Ovejero al baix i David Schulthess "Chuches" als teclats.

No era la primera vegada que trepitjaven Catalunya ni Barcelona. Segons ells mateixos, sempre que han vingut s'hi han sentit com a casa i els seus concerts al país sempre han estat un èxit rotund, enamorant amb la seva música tant als que ja saben de quin peu calcen, com als que entren als seus concerts sense saber ben bé on es fiquen.

El concert començava amb 'Planet Earth', una cançó intimista on el gran solo de Paco López ens evoca als més delicats de Pink Floyd. Seguidament 'Blue eyes', 'Attempting' i 'Oh, oh' feien que públic i banda entressin en calor. Amb' Goodbye', 'Roar', 'Work' i 'The Child' el grup demostra el seu background musical d'arrel americana del que sempre han fet gala. La sorpresa venia amb una enorme versió del 'The Chain' de Fletwood Mac, una de les moltes bandes de referència per Morgan, amb una execució magistral.

Seguien 'Praying' i la delicada 'Sargento de hierro' amb la col·laboració a la guitarra del gran David Muñoz "Gnaposs", sense dubte un dels millors guitarristes que hi ha hagut a l'estat. La delicatessen 'Home', 'Flying peacefully' i 'Thank you' feien portar a un públic ja rendit als encants de Morgan als bisos. 'Volver', cantada per tot el públic, 'Another road' amb tota la sala ja descamisada, ens conduïa al punt més emotiu i màgic del concert: 'Marry you' amb "Nina" de Juan i López cantant a cappella i sense cap mena d'amplificació, i amb un silenci sobrecollidor, posàven punt i final a un concert tan intens com ple de sensibilitat i bon gust. Llarga vida a Morgan i si encara no els has descobert no desaprofiteu la seva propera visita, segurament tornaran moltes vegades. I us agradaran.