Núria Graham

Amb les d­arreres llums d’aquest passat divendres, als jardins de la casa-museu Castell Gala Dalí de Púbol, la setena edició del festival ÍTACA, Cultura i Acció programava una de les poques actuacions aquest any de la cantautora Núria Graham a Catalunya.

Abillada totalment de negre i amb l’únic acompanyament de dues de les seves guitarres, ens va comentar que feia temps que no actuava sense la seva estimada banda i estava un xic nerviosa. L’osonenca amb arrels dublineses ens va fer gaudir d’un seguit de temes dels seus dos discos: Bird eyes (El Segell del Primavera, 2015) i Does it ring a bell? (El Segell del primavera, 2017) i d’altres inèdits.

Entre cançó i cançó, mentre afinava les guitarres, ens anava explicant el com i perquè d’algunes de les seves lletres, com les dedicades a les seves dues àvies Mariana i Marjorie, dues dones d’un fort caràcter que sens dubte ella ha heretat. De la primera ens va explicar que en el moment d’anar-la a inscriure al registre civil li va colar un gol al seu pare, s’havia de dir Núria i la iaia va decidir que el gendre (per irlandès) no se n'assabentaria i que es diria Núria Mariana, tal dit tal fet. Dedicat a la seva àvia irlandesa va interpretar "Marjorie" un tema inèdit, composat fa temps inspirat en una dona que no ho va tenir fàcil.

Dels seus 'temps de joventut' (quin eufemisme, encara no té vint-i-tres anys) ens explica diferents experiències amoroses que la van inspirar per escriure "The Cathedral", un tema "molt antic" on narra com va ser el seu primer petó: amb un noi francès catòlic que es va trobar una noia vigatana catòlica i que per fugir d’un xàfec es van aixoplugar a la Catedral de Vic, on segons la Núria: 'va néixer l'amor i va morir l'amor'.

Poc a poc va fer seu l’espai i el fet d’estar sola a l’escenari va ser un avantatge perquè poguéssim gaudir d’una Núria Graham molt propera. Omplia amb les seves cançons el pati del castell transmetent-nos que s’ho estava passant bé, podíem veure que està a gust fent el que fa i ho gaudeix. La seva naturalitat i frescor a l’hora de comunicar és fruit de l’experiència adquirida dalt dels escenaris de mitja Europa.

Ens va interpretar un total de quinze cançons sense seguir estrictament el setlist que havia preparat. Va cantar el que en cada moment li venia de gust i per finalitzar el concert ens va obsequiar amb "The Stable", un tema inspirat en un altre dels seus 'amors de joventut'.

Els vuitanta minuts de cançons explicades en català de Vic i cantades en anglès de Dublín se’ns van fer curts. Tant de bo el nou treball estigui enllestit ben aviat i tornem a gaudir de la Núria dalt dels escenaris.